El Teatre Talia de València acull la fi de temporada de l'espectacle 'Después del ensayo’, on l'actor Emilio Gutiérrez Caba es fica en la pell de l'autor i director suec Ingmar Bergman per a reflexionar sobre l'ésser humà, l'amor i els sentiments en un drama en el qual les ironies cobren especial importància.

L'obra, que es representarà en el teatre valencià del 24 al 27 de maig, ha sigut presentada aquest dijous en roda de premsa per dos dels seus actors protagonistes, Gutiérrez Caba i Rocío Peláez; a més dels seus coproductors, Víctor Fernández i Josep Simón.

‘Después del ensayo’ és la peça "més autobiogràfica" de Bergman i el seu origen és una pel·lícula per a televisió que el director suec va rodar en 1984, en la qual presentava a un vell director de teatre, ell mateix, a qui després d'un assaig se li apareixen dues dones.

La versió dirigida per Juan José Alfonso compta amb únicament tres personatges: Gutiérrez Caba, que té el seu propi nom com a personatge però representa a Bergman; Chusa Barber, que representa a Raquel, l'amant i musa que va morir fa cinc anys; i Peláez, que fa d'Ana, la filla de Raquel. Els personatges que representen les dones són un "compendi" de moltes de les dones que van passar per la vida del suec.

Gutiérrez Caba ha assenyalat que es pot considerar "metateatre", ja que és "teatre dins del teatre", però assegura que té "més coses". "Parla de quins dimonis està fent [Bergman], de si serveix per a alguna cosa el que fa. Són reflexions en veu alta que ens fem tots", ha explicat l'actor teatral.

L'obra és una reflexió sobre els sentiments, l'amor i els éssers humans, representats en les converses dels tres únics personatges que la componen, juntament amb la llum i el públic, que compta amb nombroses ironies i "evidents" viatges al passat, en els quals el personatge de Peláez no actua malgrat estar en escena perquè en teoria tenia dotze anys.

"És una història en la qual sembla que no passa res, però quan acaba l'obra t'adones que ha passat de tot en els converses entre els personatges", ha indicat Peláez.

Amb referències al teatre nòrdic i a autors com Henrik Ibsen o Jean-Baptiste Poquelin, Molière, el "dur" drama pot traure somriures als espectadors, perquè se senten identificats, ja que com ha manifestat Gutiérrez Caba la frontera entre la comèdia i el drama és "molt xicoteta".

En els 80 minuts de durada, es parla de l’"inexorable" pas del temps, la decadència del cos enfrontada a la pulsió dels desitjos, la necessitat d'actuar per sobre de tot, els fantasmes de persones i personatges que alberguen les parets del teatre o les relacions íntimes que acaben envaint a aqueixos éssers que s'atreveixen a representar les emocions i dilemes humans, enfront dels quals els observen, empatitzen o jutgen.

L'actor també s'ha referit a l’"especialització" dels personatges que interpreta en el gènere dramàtic, que ha considerat més com un "encasellament", a pesar que ha assegurat que té "un gran sentit de l'humor".

"T'encasellen en un punt i creuen que per a ser graciós cal tenir una fesomia especial, però no tindria cap problema a fer una comèdia despús-demà", ha destacat Gutiérrez Caba.

Així mateix, també ha criticat la utilització del telèfon mòbil per part del públic: "Quan un entra en el teatre, cal deixar el mòbil, la pastilla i les coses fora, i entrar en un món màgic que és el teatre. Quan s'entra ací és una cerimònia, açò és l'única cosa que salva açò", ha recalcat.