Els barcelonins són els que paguen més impostos locals

  • Abonen 402 euros l’any amb la major pressió fiscal, segons el darrer estudi a nivell estatal.
  • Girona, Lleida i Tarragona són les següents en el rànquing.

Cada barceloní paga a l’any 402 euros en impostos recaptats per l’Ajuntament de Barcelona , ja siguin directes o indirectes, segons l’estudi 'Anàlisis de la pressió fiscal municipal i dels seus factors influents', dirigit pel catedràtic de la Universitat de Màlaga, Daniel Carrasco Díaz

Barcelona és la capital de província amb més pressió fiscal –còmput total d’impostos que paga un ciutadà a l’any– seguida, a més, de les altres tres capitals catalanes.

Els gironins paguen al seu ajuntament 400,5 euros anuals en impostos, mentre que els lleidatans paguen 381 i els tarragonins 366.

Els madrilenys estan a la 14.ª posició del rànquing, amb 295 euros anuals. La mitjana de les capitals de província se situa entorn els 294 euros.

Tipus impositius màxims

L’estudi remarca que un dels elements que més influeixen en l’alta pressió fiscal a la que han de fer front els barcelonins i altres ciutadans de municipis de l’àrea metropolitana, com Sant Cugat (582 euros), Sant Just (455), Barberà del Vallès (449 euros) o El Prat (416), és el "marge de decisió" que tenen els ajuntaments a l’hora de cobrar un determinat impost.

És el cas de l’impost sobre vehicles , on Barcelona i moltes altres ciutats metropolitanes cobren el tipus impositiu màxim permès.

Pel que fa a la mitjana catalana, la seva pressió fiscal és de 253 euros anuals, per sota de les Balears, on cada habitant paga 274 euros en impostos municipals.

El tamany del municipis, l’edat dels seus habitants, el seu nivell econòmic i la taxa d’atur és el que marca, segons l’estudi, que hi hagi més pressió fiscal a Barcelona que en altres ciutats.

Salou, segona de tot Espanya

Salou i Calafell ocupen la segona i tercera posició en el rànquing de les 500 poblacions d’Espanya amb major pressió fiscal municipal.

A la primera, la mitjana per habitant és de 876 euros anuals; a la segona, 769 euros. L’estudi assenyala que això és perquè són municipis de segones residències amb «població flotant» que, tot i pagar impostos, no està empadronada, amb la qual cosa la mitjana es dispara. 20 ciutats catalanes estan entre les 50 primeres en aquest apartat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento