L'exconsellera d'Educació i ara diputada del PP en Les Corts, María José Català, ha acusat l'actual Consell de mentir respecte als 1.000 milions de sobrecostos en Ciegsa ja que ha subratllat que l'autor de l'informe financer, Ignacio Pérez, ho "va desmentir" dient que "en cap moment en la seua redacció hi havia mil milions de sobrecostos".

En concret, el viceinterventor de Control Financer i Auditories de la Generalitat, Ignacio Pérez, va assegurar en eixa mateixa comissió que en l'informe que va realitzar "no hi ha cap quantitat que pose 1.000 milions d'euros".

Català ha subratllat que l'informe es va demanar per part del Consell del PP en 2013, però l'actual executiu "ha donat informació que és mentida i totalment falsa sobre un informe" que ha manifestat que ha provocat la seua "vergonya" com a exconsellera respecte de l'actual titular d'Educació, Vicent Marzà, perquè "ha sigut desmentit pel mateix autor de l'informe dient que en cap moment en la seua redacció hi havia mil milions de sobrecostos", ha subratllat.

"Em sent avergonyida per l'actual conseller d'Educació. Hi ha dos coses que un polític no pot fer i és el ridícul i mentir, i aquest Consell ha fet el ridícul amb les seues normatives tombades pels tribunals i ha mentit amb els sobrecostos de mil milions", ha considerat.

Així ho ha indicat Catalá en una compareixença en la comissió de Les Corts que investiga els sobrecostos en l'empresa de Construccions i Infraestructures Educatives S.A (Ciegsa), on ha relatat que quan va arribar a la Conselleria hi havia una necessitat de reestructuració del sector públic de la Generalitat per la situació de "falta d'ingressos que hi havia" i, per tant, es va traure endavant un decret que apuntava que els ens que incorregueren en pèrdues o necessitat de finançament presentaren plans de sanejament.

En eixe sentit, ha explicat que es va reunir el Consell d'Administració el 28 febrer de 2018 per a analitzar la situació econòmica de la societat i es va acordar proposar les conselleries en matèria d'Economia i Hisenda l'assumpció del deute de Ciegsa, així com iniciar formalment un ERO que va afectar 55 treballadors i pel qual es va reduir la plantilla en un 63%.

Ha recordat que, així mateix, es va publicar un altre decret de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic que establia la necessitat d'incorporar les accions de Ciegsa a la Generalitat i la seua extinció a través de la cessió global del seu actiu i passiu. No obstant açò, ha assenyalat que el procés de tancament no es va poder concloure a causa de l'existència de dos convenis que finalitzaven en 2015 i al fet que hi havia contractes vigents.

No obstant açò, Catalá ha subratllat que abans d'abandonar el departament va deixar totes les qüestions resoltes per a procedir a la seua extinció pel que s'ha preguntat que si "tan roïna" és la societat per què l'actual Consell ha prorrogat la seua vida fins el 2020. "No entenc que posen en dubte una relació jurídica que vostés han mantingut en el temps amb diners, nous barracons i noves persones al capdavant de les mateixes", ha etzibat als diputats dels partits que sustenten l'actual Consell.

Al seu juí, aquesta situació es deu al fet que "van fer política destructiva i van criticar una societat i quan han arribat al govern s'han donat compte que la necessiten". "Ara són esclaus de les seues paraules i mantenen la vida útil d'eixa societat que estava demonizada", ha assenyalat per a criticar la "incoherència".

De fet, ha emfatitzat que en 2014 més de 200 unitats prefabricades van ser eliminades a petició de l'aleshores cap del Consell, Alberto Fabra, i tenien la previsió de reduir un 75% les aules prefabricades. "Així ho deixàrem quan ens marxàrem en 2015, però el nou govern va revertir l'encomana de gestió i això ha derivat en el retard de la construcció de col·legis. Les coses estaven ben canalitzades per a eliminar el màxim d'aules prefabricades, però les decisions del Consell les han retardat", ha insistit Catalá.

Català ha fet seues les paraules del síndic de Comptes per a subratllar que l'empresa estava "totalment auditada en tots els seus anys i hi havia un seguiment i un control econòmic de la Generalitat" i ha subratllat que durant la seua etapa com a consellera mai ningú li va fer "cap oferiment" ni ha sigut coneixedora que en la societat hi haguera "alguna qüestió vinculada al finançament irregular de cap partit". "No ho haguera consentit si ho haguera sabut", ha emfatitzat.

Preguntada per la contractació de l'actual diputada del PP Beatriz Gascó i la possibilitat que fóra una treballadora 'zombie', l'exconsellera ha explicat que quan ella va arribar al departament, Gascó ja era directora general, però ella li va donar més responsabilitats perquè considera que "ho fa molt bé" i és una "bona professional".

Ha eludit indicar si va haver-hi irregularitats ja que ha recordat que hi ha un procés judicial obert. "No va formar part la meua gestió i no conec el sumari i seria una irresponsabilitat per la meua banda pronunciar-me", ha afirmat.

Prèviament, ha comparegut l'exgerent de l'empresa Ciegsa des de 2016 i fins al 15 de novembre de 2017, José Villar, qui ha denunciat que els processos de contractació en Ciegsa es feien amb "un grau discrecionalitat molt important", amb criteris d'afinitat personal, professional o política" amb "incompliments dels requisits de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat", utilització el sistema d'assistències tècniques a través de contractes negociats sense publicitat i amb nomenaments directes".

Així, ha explicat que "davant del devessall dels encàrrecs que va realitzar la Conselleria en els primers anys, Ciegsa recorre a la contractació per assistència tècnica per als departaments d'obres i seguiment de projectes de personal, la qual cosa comporta "ruptura dels processos constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat".

En altres casos, ha indicat es contractava d'acord a "afinitat tècnica i política" i ha posat com a exemple la contractació de tres arquitectes a través del Servef que "tenien una relació amb l'exconseller delegat Máximo Caturla, perquè prèviament havien treballat amb ell en la Conselleria de Sanitat".

Respecte a treballadors 'zombies' en l'empresa, ha confirmat l'existència d'11 contractes de persones que "no realitzen cap tipus de treball ni tenen assignat despatx ni tenen assignat un correu electrònic ni telèfon ni tenen obligació de fitxatge".

En aquest sentit, ha detallat que en el cas de l'exedil en l'Ajuntament de València Emilio del Toro, ha manifestat desconéixer què feia en la Conselleria perquè "no existeix cap tipus de comunicació" a través d'algun registre que el vincule amb l'empresa, ha dit.

A més, ha assenyalat que l'accés a la Conselleria està restringit a funcionaris de carrera, interí o assessor o alt càrrec i ell "no es trobava en cap d'aquests supòsits per a estar en el despatx de la Conselleria". "El senyor Del Toro era un ocupa dins de la Conselleria, no era un zombie, sinó un ocupa perquè ni era funcionari de carrera ni interí", ha considerat.

Així mateix, ha assenyalat que Gascó va ser contractada a través d'una empresa de treball temporal per un període de tres mesos, però encara es va mantindre en el seu càrrec malgrat "el fet que no consta la seua pròrroga". Per tant, ha assenyalat que es tracta d'un cas de "cessió il·legal de treballadors".