Cal racionalitzar els temps de treball, d’oci i de la família. Partim del fet que qui fa més hores no produeix més. És un tabú que cal trencar. Podem produir igual o més i tenir una vida més ordenada? Sí. La proposta la fem quan es publica l’informe PISA (part del fracàs es deu a què els pares no poden dedicar temps als fills) i quan la gran aspiració general és la conciliació de la feina i la vida personal.

Per què a les sis i no a les cinc o a les set?

Estem més a prop de sortir a les 22 hores que a les 18, com sí passa a molts països europeus. Aquí es fa fosc més tard i potser seria a les 19 hores. L’important és avançar.

Quins sectors compleixen ja aquesta proposta?

Els que treballen en torns. L’Administració s’hi aproxima. Molts comandaments intermitjos o responsables d’empresa fan política d’escalfament de cadira.

Quins problemes hi veu perquè sigui una realitat?

Primer cal un canvi de xip cultural, cal debatre-ho. Segon, els horaris comercials han de tendir a reduir-se. Si vas a Puigcerdà, fins a les 21 h no tanquen. Si creues la frontera, a Bourg-Madame, a les 19 h tot està tancat. Allà també viuen! També caldria escurçar el temps del dinar; no calen dues hores. Hi ha una demanda real. Els joves volen poder tenir més temps lliure per dedicar  a la seva vida: lectura, família, esbarjo o esport. Les dones hi són més sensibles.

Quins beneficis tindrien els treballadors?

Racionalitzaríem la vida laboral, podríem fer coses que ens omplissin més enllà de la feina o conciliaríem la feina a casa i la cura dels fills. Tindríem menys estrès i guanyaríem qualitat de vida.

Molts treballadors mileuristes hipotecats es pregunten com arribar a final de mes. Cada cop és més difícil.

Tot i que el poder adquisitiu es manté, l’habitatge o la cistella de la compra s’han apujat molt més. S’ha produït un empobriment real de la gent. Volem que tots els convenis se signin amb sous d’un mínim de 1.000 euros.

El transport públic no és el millor per anar a la feina. I menys als polígons.

Seguim demanant que els afectats pel caos de Rodalies siguin compensats amb un abonament, per exemple, de tres mesos. El servei necessita renovar la infraestructura. Fa dècades que no s’ha fet un metre de via, però les ciutats han crescut i la gent s’ha mogut. I els polígons han de millorar el transport. Qui cobra 600 euros mensuals només hi pot anar amb transport públic. I també és important pel medi ambient.

BIO

Nascut a Belmonte (Astúries) fa 51 anys, Josep Maria Álvarez, president de la UGT de Catalunya des del 1990. Va estudiar FP abans de traslladar-se a Barcelona  als 19 anys per treballar a Gec-Alstom.