L'estigma de la violència masclista segueix, desgraciadament, present en la nostra societat i és deure de les autoritats detectar-lo en els seus inicis per a evitar una futura tragèdia. En aquesta roda de detecció és vital la importància de l'àmbit sanitari.

D'ací naix el projecte d’investigació Violència de Gènere i Sanitat: la consulta mèdica, un espai de detecció, desenvolupat per Ana Montesinos García, de la Universitat de València, i Ángela Escribano Martínez, de l'Hospital Politècnic i Universitari La Fe de València.

Aquest informe, que ha analitzat dos àmbits «íntimament relacionats» com el sanitari i el judicial, s'ha basat a revisar informes mèdics i parts de lesions elaborats pel personal del Servei d'Urgències de la Fe en l'assistència de dones que pogueren estar patint una situació de violència de gènere.

Quan un professional sanitari té la sospita que un pacient pot estar patint aquesta situació, es posa en marxa el programa SIVIO (Sistema d'Informació per a la Detecció i Actuació enfront de la Violència de gènere) creat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Les autores recalquen en l'estudi que «existeix l'obligació legal de posar en coneixement de l'autoritat judicial la possible comissió d'un fet delictiu davant la constatació de maltractaments per part del personal sanitari mitjançant la notificació al jutjat del part de lesions».

Aclareixen que aquest tipus de professionals no estan emparats pel secret professional i que ha de comunicar dades del pacient encara que crea que cedisca la seua intimitat enfront de l'interès públic.

Gràcies a SIVIO, es van garbellar 93.959 dones en 2017 que tenien alguns símptomes sospitosos de ser víctima d'aquest tipus de delictes. De tots ells, es van registrar un total de 2.423 casos positius de violència de gènere, 219 més que l'any anterior. Les dades demostren que una detecció precoç en la primera consulta del servei d'Urgències pot portar activar ràpidament la maquinària judicial.

Dels casos que van donar positiu com a violència de gènere en 2017, el 90,8% va ser considerat com a maltractament psicològic, un 46,6% s'ha valorat com a maltractament físic i en el 7% dels casos positius s'ha considerat maltractament sexual, uns percentatges que es mantenen estables respecte als de 2016 –el maltractament psicològic engloba al físic i al sexual–.