Un nou estudi proposa mesures per a garantir el futur de les tortugues careta en el Mediterrani
Un nou estudi proposa mesures per a garantir el futur de les tortugues careta en el Mediterrani GVA - Archivo

La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de les tortugues careta, en les nostres aigües. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues post-nounades en el Mediterrani i que s'ha publicat recentment en la revista 'Marine Biology'.

La investigació analitza els moviments de 19 tortugues careta procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, i a les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos durant més de quatre mesos.

L'estudi publicat és fruit de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), la Fundació CRAM i la Fundació Oceanogràfic, amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions públiques.

Segons la investigadora de la UPV, Sara Abalo, la supervivència mitjana de les tortugues post-nounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d'almenys un 59%; una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat dels nounats, que en els seus primers moments de vida lliure pot ser propera al 90%. Com explica la investigadora, les tortugues objecte de l'estudi van ser capaços de sobreviure i de desplaçar-se de forma adequada.

Eduardo Belda, investigador de la Universitat Politècnica de València i director del Màster per a la Gestió Marina i Costera de la UPV, afirma que les tortugues careta s'enfronten a diverses amenaces d'origen humà, com la pesca, la presència de deixalles plàstiques en el mar i el canvi climàtic i per açò és necessari conéixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.

Segons el científic, després del seu naixement, les tortugues careta nounades es dirigeixen cap al mar, s'allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aigües costaneres com a grans juvenils. "Els anys que passen en aquest període es coneixen com els anys perduts, necessitem conéixer-los", afirma Eduardo Belda.

POSTES EN EL MEDITERRANI OCCIDENTAL

Des de 2001 es registren nius de tortuga careta en el Mediterrani occidental, situació que no s'havia registrat anteriorment. Les tortugues nascudes d'aquests nius del Mediterrani occidental estan amenaçades per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per la qual cosa s'advoca per la reubicació, per personal qualificat, de les postes d'ous llocs d'incubació segurs.

Segons Jesús Tomás, investigador de la Universitat de València (UV), "atés que coincideixen en l'època estival la temporada de posta de les tortugues i l'increment de l'activitat humana en les platges, amb les múltiples amenaces que suposa aquesta per als nius, a la Comunitat Valenciana adoptem, des del primer esdeveniment de nidificació registrat en 2006 en les nostres costes, la translocació dels ous a platges protegides per a la seua incubació; activitat que es realitza fins a hui".

La cria en captivitat de nounats, fins a aconseguir una grandària i pes que facilite la seua supervivència en llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència s'ha posat en dubte per temor al fet que no desenvolupen competències per a ser autosuficients.

Segons Sara Abalo, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues post-nounades criades en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament. La majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes en el Mediterrani, amb preferència pel Mar d'Alborán, el mar Balear i el corrent d'Algèria, en direcció a l'estret de Sicília. Cap de les tortugues marcades va creuar l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la xicoteta grandària de les tortugues post-nounades no els permetria travessar els forts corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.

Només un dels grups de tortugues de l'estudi, que va patir una infecció parasitària durant el seu període de cria, va freqüentar en major mesura zones costaneres, comportament que s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dos de les tortugues de tot l'estudi es van recuperar temps després de ser alliberades, les dos amb plàstics en els seus estómacs.

Eduardo Belda, investigador de la UPV, incideix que els resultats d'aquest estudi són "esperançadors", doncs s'obri l'oportunitat de conéixer el que succeeix en els anys perduts de la tortuga careta. No obstant açò, per a obtindre resultats més concloents s'han de continuar aquest els estudis millorant la tecnologia de seguiment, reduint la grandària i augmentant la vida útil dels teledetectors.

Consulta aquí más noticias de València.