L'expresident del Govern espanyol José María Aznar ha assegurat aquest dijous que el que ha ocorregut a Catalunya "no és un episodi més de radicalització del nacionalisme", sinó "un punt i apart, una rebel·lió en tota regla" que no és la primera vegada que ocorre, però sempre ho ha fet "amb conseqüències desastroses". Considera que "no queda lloc per a suposar bona fe en les apel·lacions al diàleg" i no es pot parlar d'açò "amb els quals han protagonitzat la rebel·lió" i han posat les estructures "al servei d'una estratègia insurreccional".

Així ho ha afirmat durant la clausura del II Fòrum Idees Faes 'La Comunitat Valenciana davant el nacionalisme català', en el qual els ponents han analitzat la "pressió nacionalista" i els efectes del desafiament independentista català en aquesta regió, en el qual ha lamentat que el nacionalisme "ha tornat a arrossegar Catalunya a una tragèdia".

En la seua intervenció, el president de la Fundació Faes ha rebutjat "compondre retrats apocalíptics de situacions sense solució perquè no serien certs", encara que ha admès que l'actual "és un moment de gravetat especial" perquè s'ha posat a prova la solidesa de l'edifici constitucional, que "està donant mostres més que raonables de solidesa, per més que alguns s'obstinen que la Constitució és el problema i la seua reforma la solució".

"El problema no és la Constitució, sinó que tots estiguem a l'altura", ha apuntat, per a alertar que "el fet que la societat espanyola en la seua gran majoria estiga responent amb un sòlid sentit nacional al desafiament independentista" no significa "que haja conclòs, que haja sigut derrotat ni que puga endevinar-se un horitzó de normalitat constitucional i cívica per a Catalunya".

Per a Aznar, l'"intent insurreccional que persisteix" en eixa comunitat allunya a Espanya de l'objectiu del país de mantindre's "en el grup de cap de les millors democràcies, de les economies més consistents i competitives, de les societats més dinàmiques i creatives".

A Catalunya, ha prosseguit, "el nacionalisme està actuant com a catalitzador d'una estratègia de desestabilització per a destruir la Constitució de tots" i en eixa estratègia, "el designi expansionista de l'independentisme català no és un element menor ni secundari i apunta clarament a la Comunitat Valenciana".

Segons ha explicat en el seu discurs, a Espanya concorren el populisme antisistema i el revisionisme històric "que contínua els seus esforços per deslegitimar la Constitució i arrossegar-nos a desfer camí" ja recorregut, i a Catalunya el nacionalisme independentista "ha creat una amalgama amb populistes i revisionistes, una amalgama destructiva, en primer lloc per a la pròpia Catalunya, però que aspira a reproduir allí on es creuen les condicions".

"Vull precisar que parle dels independentistes catalans que han creat una situació absolutament inacceptable, no de Catalunya", ha subratllat l'expresident, que ha manifestat que enfront del nacionalisme no aposta per un "duel d'identitats", sinó que se li fa front "amb pluralitat, amb capacitat integradora, amb la vivència d'una identitat que no exclou les pàtries xicotetes de la pàtria gran".

Segons ha dit, al nacionalisme, "quan perd el sentit, començant pel sentit de la realitat, se li fa front amb ciutadania democràtica i una determinació inflexible de defendre el que és de tots, i punt".

"HA TIRAT PER LA BORDA" LA INTEGRACIÓ

Segons Aznar, allò que ha ocorregut a Catalunya no és un episodi més de radicalització del nacionalisme, sinó "un punt i apart, una rebel·lió en tota regla" i ha recordat que "no és la primera vegada en la història que el nacionalisme català ho fa i sempre amb conseqüències desastroses".

"Podíem pensar que no tornaria a ocórrer, però no ha sigut així i el nacionalisme ha tornat a arrossegar Catalunya a una tragèdia. El nacionalisme ha tirat per la borda els esforços d'integració de dècades de desenvolupament d'autogovern, d'intervenció en la política nacional, d'un afany genuí de superació per a obrir un horitzó de participació en el gran projecte nacional i democràtic de vida en comú que és Espanya", ha dit.

En qualsevol cas, ha advertit: "No hem de penedir-nos d'haver fet eixe esforç, que va ser també una forma de lleialtat a l'esperit de la Transició i del pacte constitucional" però cal "ser conscients del que ha ocorregut".

Per açò, ha indicat que "ni el bonisme més despreocupat pot passar per alt aquest fet que és d'una gravetat històrica" i "no queda lloc per a suposar bona fe en les apel·lacions al diàleg, ni és possible parlar de diàleg amb els quals han protagonitzat la rebel·lió des de la seua posició com a càrrecs públics i han posat les estructures dels seus partits i organitzacions polítiques al servei d'una estratègia insurreccional".

ESPANYA "NO TÉ DEUTE ALGÚ AMB EL NACIONALISME"

"L'Espanya democràtica no té deute algú amb el nacionalisme, més prompte al contrari. Com va dir algú que sap molt d'açò, el nacionalisme nega en nom de la identitat, la qual cosa reclama en nom de la democràcia; els independentistes han arribat a un extrem inacceptable en aquest doble joc, eixe temps ha acabat", ha asseverat.

Aznar ha advertit que "els desitjos d'una tornada a la situació anterior, qualsevol que siga aquest, no se'n van a complir" i "no han de complir-se" perquè "el joc ha canviat a Catalunya i en la resta d'Espanya i qui no siga conscient d'aquest canvi, qui ho negue o ho ignore va a xocar, si no està xocant ja, contra una realitat molt sòlida, la realitat que Espanya existeix com a nació de ciutadans i aquests no estan disposats a posar en dubte la seua continuïtat històrica i el seu futur de convivència comuna".

REIVINDICA POLÍTICS AMB LIDERATGE

L'exdirigent ha manifestat el seu desig que "aquesta realitat tinga intèrprets adequats, també en el nacionalisme català" si s'aspira al fet que "eixa societat feta fallida repare els seus clevills amb el respecte efectiu als drets de tots".

Si no s'entén que Espanya no va a posar en joc la seua continuïtat com a nació, els temps seguiran sent difícils. Catalunya necessita el remei de la llei i l'estímul d'una alternativa política àmplia enfront de l'independentisme, i això també requereix polítics que creen en eixe objectiu i ho facen realitat amb generositat i lideratge, perquè lideratge és precisament fer que les coses canvien, no que seguisquen igual".

RECUPERACIÓ ECONÒMICA I GOVERNABILITAT

En el seu discurs també s'ha referit a la recuperació econòmica "sòlida i equilibrada" d'Espanya, que deu encara "plasmar-se en una percepció més generalitzada que les coses van millor també a escala personal" i el sistema polític "no ha patit en la mateixa mesura que altres països europeus l'impacte en el model de partits de l'emergència de noves forces, algunes per descomptat molt preocupants".

No obstant açò, ha indicat que "també a Espanya la fragmentació s'ha imposat i això apunta dificultats de governabilitat ara i en el futur que els partits hauran de resoldre", i ha apel·lat també a no seguir eludint reformes "que segueixen ajornades" en pensions, educació, energia o sector públic.