No obstant açò, ha puntualitzat que aquest procés de reversió, com ja ocorreguera amb el departament de la Ribera, es durà a terme "sempre des del diàleg amb totes les parts i la mirada posada en la millor qualitat de la prestació assistencial i amb els pacients com a centre de tot aquest procés".

Així ho ha asseverat Puig en la sessió de control, en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel portaveu de Podem en Les Corts, Antonio Estañ, sobre quals són les pròximes accions previstes per a revertir la resta de concessions administratives, després de la "fita" que ha suposat "la fi del model Alzira" amb la reversió de la concessió del departament de Salut de la Ribera.

"La vida dels valencians no pot dependre de la lliure comptabilitat d'una empresa perquè la sanitat no és un negoci", ha subratllat Estañ, qui ha demanat "fermesa i contundència" al cap del Consell en la fi de les concessions sanitàries.

Sobre aquest tema, Puig ha defès que la reversió de la Ribera s'ha dut a terme amb "normalitat" i mitjançant un procés "ordenat, planificat i amb seguretat jurídica" i "amb plena transparència". "Anem a anar rescatant les concessions sanitària a mesura que vagen vencent o que es produïsquen situacions especials", ha indicat.

En aquest sentit, ha subratllat que la voluntat és recuperar la gestió pública directa de tots els departaments de salut, però ha insistit que eixos processos han de dur-se a terme "amb racionalitat i seguretat jurídica" com així s'està fent, ha defès.

Per tant, ha insistit que ara s'iniciarà el diàleg per a recuperar la gestió de l'àrea de salut de la Marina, on, a més, els ajuntaments i entitats locals de la zona han manifestat la seua voluntat que així siga, circumstància que "no es produeix en altres departaments de salut", ha puntualitzat.

LA RIBERA

Així mateix, el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha preguntat sobre com valora la recuperació per a la gestió pública del departament de salut de la Ribera. Per al representant de la coalició, la reversió ha suposat no només el compliment d'un compromís adquirit amb la ciutadania, sinó "un moment històric que demostra que es poden recuperar drets i canviar el paradigma de la salut". "Parlem de salut i no d'un negoci. Hem passat de ser clients a ser pacients", ha reivindicat.

Sobre aquest tema, Puig ha admès que aquesta decisió estava marcada en el full de ruta de l'Acord del Botànic pel que ha posat en valor el compliment d'aquest compromís que, al seu juí, suposa donar "credibilitat política" i demostrar que "quan es diu alguna cosa es fa", una cosa "fonamental per a recuperar el paper de les institucions", ha destacat.

Ha indicat que des d'aquest diumenge 1 d'abril ha tornat la gestió pública al departament de salut de la Ribera perquè "són els poders públics els que han de garantir el dret universal de la sanitat". Per a açò, ha recordat que aquest departament comptarà entre 2018 i 2019 d'un pla d'inversions dotat de 7,8 milions d'euros.

"Volem una sanitat millor per a tots els ciutadans i una sanitat que no estiga vinculada a un model de negoci i que depèn de la rendibilitat o no de les empreses. Una sanitat que tinga recursos necessaris i que siguen gestionats de manera transparent i eficient i que el seu únic criteri siga la qualitat en l'atenció i intentar millorar els esforços per a augmentar les prestacions, protocols, infraestructures i reduir la llistes d'espera i on professionals siguen ben valorats", ha reivindicat.

Ha destacat que l'objectiu de l'operació de la reversió ha sigut "normalitat i millor servei" tant per a treballadors com a pacients perquè s'han de garantir els serveis, prestacions i el treball dels professionals que són "la base del sistema valencià de salut que és potent, avançat i qualificat". "Açò ha sigut un èxit del poble valencià", ha resolt.