La Generalitat Valenciana restaurarà i obrirà al públic el conjunt de paviment Nolla descobert en el Palau de Calatayud de València, un dels majors de la regió. Aquestes peces de mosaic cobreixen un total de 414 metres quadrats de l'edifici situat en el carrer Micalet, 5, que data de principis de segle XX.

El paviment de l'antiga seu d'Administració Pública abasta les estades nobles que donen al carrer Micalet i la plaça de la Verge de València. Les obres de rehabilitació del Palau de Calatayud preservaran les característiques originals de l'edifici, recuperant els materials, colors i motlures de principis del segle XX, detalla la Conselleria d'Hisenda en un comunicat.

Aquest palau va albergar durant diversos anys la seu de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques. Es tracta d'un material que destaca per la seua riquesa cromàtica, les seues formes originals i la seua excepcional durabilitat. Serà restaurades dins de la política del Consell de protecció i conservació del patrimoni cultural i històric dels valencians.

L'objectiu de la Generalitat és que el conjunt siga visitable almenys durant dies determinats de l'any, per a garantir el gaudi públic de la ciutadania del ric patrimoni públic, sense afectar a l'ús administratiu de l'immoble.

En escometre les obres de reforma del Palau de Calatayud per a corregir les seues deficiències de conservació i de seguretat, va eixir a la llum tot aquest conjunt. Els sòls revestits de paviment Nolla estaven ocults sota una capa de gres i una altra de sòl laminat, que es van superposar al llarg dels anys.

Una vegada retirats aquests dos recobriments, van aparèixer les xicotetes peces de mosaic que estan repartides entre l’entresol (55 metres quadrats), planta primera (198 metres) i planta segona (161). Els mosaics es troben en diferent estat de conservació, encara que la majoria està cobert de la cola emprada per a la instal·lació dels sòls, que es retirarà per a rescatar i polir les peces Nolla.

El responsable de Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni, Juan Ángel Poyatos, ha defensat la preservació del llegat històric per a tractar d'integrar-ho per a benefici de la societat. En aquest cas, la recuperació del Palau de Calatayud permetrà disposar d'un nou edifici per a ús administratiu, situat en "un enclavament privilegiat", a només uns metres del Palau de la Generalitat i del Palau de Castellfort.

L'edifici es trobava en un "estat de greu deterioració, ja que l'anterior Executiu amb quasi no va realitzar inversions per a mantenir-ho", per la qual cosa era necessari escometre una rehabilitació, ha explicat el director general, per a subratllar la meta del Govern valencià que "el ric patrimoni no solament romanga en l'immoble", sinó que es puga visitar mitjançant itineraris adaptats i accessibles al públic.

La ceràmica Nolla és una de les primeres d'altes prestacions que es va produir a Espanya. Va ser introduïda a mitjan segle XIX des d'Anglaterra per Miguel Nolla, un empresari de Reus (Tarragona) rebesavi de l’exalcaldesa de València Rita Barberá.

Consisteix en xicotetes tessel·les geomètriques de gres de diferents colors i grandàries, que es combinen per a formar composicions a manera de mosaic, per la qual cosa és comunament coneguda com a mosaic Nolla.

Des de la Generalitat expliquen que aquest paviment es va convertir en sinònim de luxe. Ara, quasi 40 anys després de tancar la fàbrica, els mosaics de Nolla que queden són "objecte d'autèntica veneració per la seua originalitat i gran bellesa", així com per la qualitat del producte, que encara sorprèn per la seua factura i gran duresa.

En el Palau de Calatayud també s'han realitzat tastos en les motlures que decoren les estades. Uns treballs que han revelat que el material original que les recobria en alguns casos era pa de plata i, en uns altres, pa d'or, si bé el pas del temps fa que pràcticament haja desaparegut. L'objectiu de l'actuació és recuperar aquestes motlures per a poder apreciar el seu aspecte i prestància originals.

Les obres de restauració també han tret a la llum l'estructura d'una possible xicoteta capella, amb forma d’oratori recobert de fusta i seda, que havia sigut tapiada i està situada en un dels despatxos principals, que mira al carrer Micalet i a la plaça de la Verge i que va albergar en el seu moment a la Conselleria d'Administració Pública i, més recentment, la de Transparència.

L'edifici conserva, en diverses de les seues estades, les portes i finestres de fusta originals, si bé cobertes sota gruixudes capes de pintura. Seran decapades per a retornar-los el seu aspecte i color original.

Les ornamentacions presenten rics baix relleus i panells de guix amb motius de garlandes, flors i animals. Les sales nobles que donen al carrer Micalet i Sant Calze de València tenen major qualitat, tant estètica com de materials.

En conjunt, el Palau de Calatayud compta amb cinc plantes que ocupen una superfície total de 2.742 metres quadrats. La redacció del projecte té com a finalitat conjuminar la recuperació d'un edifici singular amb el seu ús administratiu al servei dels ciutadans.

El conjunt actual de Micalet, 5 és el resultat de la unió de tres antics edificis, entre els quals destaquen l'anomenat Forn dels Apòstols i el Palau de Calatayud, que dóna nom a la construcció.

Aquest palau constitueix una important obra d'arquitectura representativa de la puixant burgesia valenciana de principis de segle. L'immoble, dissenyat en 1907 per Juan Luis Calvo Catarineu, reflecteix el gust per l'estil eclèctic de finals del XIX, amb una preferència per plasmar elements neobarrocs i mostra de la bonança que vivia València en aqueixa època.

La porta principal, en arc de mig punt, es corona amb l'escut que evidencia el llinatge del propietari, Vicente Calatayud-Fita i Rovira-Merita, cavaller de l'Ordre de Calatrava i marqués de Cremades, casat amb Pascuala Enríquez de Navarra i Mayans.

Les sales nobles es reparteixen amb falsos sostres decorats amb motlures, que oculten un dels elements que li atorguen una major singularitat a l'immoble: l'estructura metàl·lica de l'edifici, realitzada en la seua major part de biguetes de ferro i revoltons.

En aquell moment, constituïa tota una novetat, ja que fins llavors el material habitual era la fusta, de manera que l'ús d'estructures metàl·liques solament estava a l'abast de les famílies més adinerades.