El sobreseïment es va dictar en considerar el jutjat que havien prescrit els fets. No obstant açò, l'Audiència estima que no es pot considerar eixa prescripció per la pluralitat de fets denunciats i perquè el de major gravetat, que és el d'estafa agreujada, té un termini de prescripció de 10 anys, que han de començar a comptar des de la subvenció de 2010, últim fet denunciat, segons la interlocutòria de la sala a la que ha tingut accés Europa Press.

En la interlocutòria de data 20 de febrer, l'Audiència explica que els fets atribuïts a COEPA es poden dividir en dos blocs: d'un costat, l'obtenció de subvencions d'organismes públics de la Comunitat Valenciana i el préstec de tres milions de l'Institut Valencià de Finances per a construir un Centre de Formació, que constituirien els delictes de frau de subvencions, estafa agreujada (per la importància de les quantitats defraudades), falsedat i apropiació indeguda i d'un altre, la declaració de concurs voluntari sol·licitat per COEPA, que constituiria un delicte d'insolvència punible.

En aquest últim cas, el jutjat va fonamentar el sobreseïment en l'absència d'indicis racionals, una decisió que comparteix la sala, que la sala veu correcte que el procediment d'execució hipotecària, en el marc de la llei Concursal, per a aconseguir el refinançament no és incardinable en un tipus penal que evidencia "ànim" per a defraudar els creditors.

Sobre el primer bloc, el jutjat va dictar el sobreseïment per a l'obtenció de les subvencions i el préstec perquè es van rebre entre 2002 i 2010 i la denúncia es va presentar en 2016. En aquest cas, es van considerar separadament els delictes. D'eixa manera, com el préstec es va concedir en 2006, en 2016 estaria prescrit, i les subvencions, l'última de 2010 i amb una prescripció de cinc anys, també ho estarien en 2016.

Sobre aquest tema, la Sala assenyala, sobre la base d'una sentència del Tribunal Suprem (TS), que el jutjat va obviar que davant un "suposat de concurs d'infraccions" el termini de prescripció ha d'aplicar-se sobre el delicte de major gravetat, en aquest cas el d'estafa agreujada (10 anys de prescripció), i a partir de l'últim fet, en aquest cas la subvenció de 2010.

Recorda que es denuncia "una pluralitat" de fets "pel que sembla, dirigits a la defraudació d'organismes públics de la Generalitat Valenciana" i al propi ens públic, que tindria per objecte aconseguir "importants" subvencions i finançament per al centre de formació en prevenció de riscos laborals i oficis de la construcció, "mediant un engany".

Així, considera que el termini prescriptiu que ha d'aplicar-se correspon al delicte d'estafa agreujada "la infracció més greu, que és el termini de deu anys" i que comporta una pena de presó d'un a sis anys.

L'Audiència sosté que, per tant, el termini per a la prescripció del conjunt de delictes és de 10 anys des de l'últim fet denunciat el 15 de novembre de 2010, de manera que si la denúncia s'interposa el 4 d'agost de 2016 "no han prescrit els presumptes delictes denunciats".