La Capitania General de València ha acollit aquest dijous la commemoració del 600 aniversari de la sessió de control de les Corts que va donar lloc a la Generalitat, un acte en el qual el president del parlament, Enric Morera, ha enaltit l'efemèride com a "clar exemple del valor dels grans acords entre poders diferents" i un "bon moment per a recordar que, en la present legislatura, Les Corts han aconseguit més consensos que mai, per a exigir un finançament just i unes inversions equitatives".

Així ho ha manifestat durant el seu discurs en l'antic Convent de Predicadors, on les Corts del Regne de València van donar llum verda al naixement d'aquesta institució. A la cerimònia han assistit el president i la vicepresidenta de la Generalitat, Ximo Puig i Mónica Oltra; el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues; consellers i diputats autonòmics; el tinent general de la Caserna General Terrestre de l'OTAN, Francisco J. Gan Pampols, i representants de l’Arquebisbat, entre uns altres.

Morera ha alertat sobre l’"amenaça principal de l'autogovern", que és la "falta d'un finançament just, perquè sense suficiència financera no hi ha autonomia política". "No volem privilegis. Exigim respecte i l'aplicació d'un principi constitucional, el d'igualtat", ha subratllat.

Després dels 40 anys en els quals la Constitució ha estat vigent, "s'ha obert el debat de la reforma del títol vuité pel que fa als drets i deures, les competències i el finançament de les comunitats autònomes, convertides en un dels pilars de l'Estat", ha remarcat, abans d'apuntar que l’"actual crisi territorial que viu Espanya pot ser resultat de la indefinició del text constitucional".

El president de Les Corts ha afirmat que en 1978 la "distribució territorial de competències no va quedar definitivament solucionada" i roman "oberta a la controvèrsia".

"Mentrestant, hi ha un sistema asimètric i arbitrari en el repartiment dels recursos públics, al mateix temps que emergeix una pulsió centralista preconstitucional, una amenaça per a la cohesió, per a la realitat plurinacional de l'Estat que contradiu el nostre Estatut d'Autonomia", ha advertit.

Davant la "crisi institucional, territorial i generacional", Morera ha reclamat que la "resposta no pot ser l'immobilisme d'uns ni el titubeig d'uns altres; ni les decisions unilaterals ni les retallades en l'autogovern i els drets i llibertats constitucionals".

Per tant, ha reclamat "grans consensos des del respecte a la pluralitat", i ha defensat que la "obligació principal és oferir seguretat a la ciutadania, i molt especialment als més majors, seguretat". "I als més joves, un marc de convivència estable" on "tots tinguen els mateixos drets a somiar i construir un futur digne i millor".

"La política és l'instrument per a fer-ho possible. Per açò, necessitem un gran pacte per a garantir la suficiència del sistema de pensions i més decisió per a combatre la violència masclista, un gravíssim problema que afecta a la societat".

Enric Morera ha destacat que el 22 de març de 1418 va ser un dia "clau en l'esdevenir col·lectiu" de la Comunitat i "transcendental en la vida del poble valencià". Sota aquest prisma, ha recordat que les actuals Corts "són hereves modernes i democràtiques de les primeres Corts forals de 1261", les mateixes que van crear la Generalitat "com a òrgan de recaptació d'impostos".

Les Corts "van jugar un paper clau en el sorgiment de la identitat valenciana" i "han viscut diverses situacions institucionals", fins a 1983, quan els valencians "recuperarem les nostres institucions, amb l’"orgull de poder ser un poble que compta amb institucions modernes però ben ancorades en la història".

En l'efemèride de la sessió que va asseure "el precedent immediat del Segle d'Or valencià", ha cridat a "pensar en les febleses per a corregir-les". "La nostra voluntat ha de ser la de ser autoexigents, perquè el benestar no ens arriba a tots, la nostra realitat és imperfecta", ha lamentat.

Morera ha posat el focus en els "reptes actuals", que "interpel·len sobre el nostre futur col·lectiu" i "exigeixen amplis consensos". "Ho direm ben clar: necessitem altura de mires, alta política per a preservar el bé comú", ha reivindicat.

A més del president de Les Corts, l'acte també ha comptat amb la intervenció del tinent general, que ha destacat la importància institucional de l'acte i l'enclavament on ha tingut lloc; i de la vicepresidenta del parlament valencià, Carmen Martínez, que ha llegit el decret de creació de la Generalitat.

La formació musical valenciana Capella de Ministrers ha tancat l'acte amb un concert en el qual ha interpretat peces de la seua obra 'Quattrocento', en una mostra de la música i dansa del segle XV en la Corona d'Aragó.