Barrera del 3%, vot "preferencial" i llistes cremallera, propostes del Botànic per a una nova Llei Electoral
Barrera del 3%, vot "preferencial" i llistes cremallera, propostes del Botànic per a una nova Llei Electoral COMPROMÍS

Aquest són algunes de les línies de la proposta per a una nova llei després de 30 anys de vigència de l'actual llei electoral que han presentat Fran Ferri (Compromís), Alfred Boix (PSPV) i Antonio Montiel (Podem), que s'han mostrat satisfets amb el treball realitzat i optimistes, amb la vista doncs a seguir negociant amb la resta de grups per a aconseguir els suports suficients perquè aquesta llei siga aprovada, ja que requereix una majoria qualificada, de dos terços de la Cambra.

A més de la baixada de la barrera electoral, estableix el "vot preferencial", que consisteix que els ciutadans seguiran votant la candidatura d'una única formació política, però tindrà a més la possibilitat si ho desitja d'expressar la seua preferència per un màxim de tres candidats d'eixa llista a través de creus. Els candidats que compten amb aquests vots preferencials, sempre que superen el 10% del total de vots vàlids obtinguts per la candidatura en la circumscripció, se n'aniran als primers llocs. Tan sols queden blindats els llocs dels caps de llista.

La nova llei contempla llistes "cremallera" per a garantir la presència paritària d'homes i dones. Així, correspondran els llocs pares a un sexe i els imparells a l'altre, blindant aquesta proporció del 50-50 fins i tot en el vot preferencial, ja que els candidats més votats només podran ascendir al lloc més alt que ocupe un candidat del seu mateix sexe. Per exemple, en una candidatura amb un cap de llista home, si una dona és la més votada per eixe sistema preferencial podrà arribar al lloc número dos, però si és un home haurà d'anar al tres.

INCOMPATIBILITATS

Altra de les novetats és que serà incompatible l'exercici com a diputats per als membres de corporacions locals, integrants de gabinets de membres del Consell, persones que ostenten la presidència o direcció general d'una caixa d'estalvis o titulars d'autoritats portuàries per nomenament de la Generalitat.

El text estableix un increment del 5% en l'import de la subvenció electoral per a les candidatures que acrediten davant la Junta Electoral Valenciana la utilització de primes obertes a la ciutadania per a l'elecció de les llistes. A més, fixa com a obligatoris els debats electorals en la televisió pública valenciana en horari de màxima audiència, proposa un 'mailing' unificat amb l'enviament centralitzat de paperetes per a estalviar costos.

També es proposen mesures per a facilitar el vot dels residents en l'estranger, posant a la seua disposició paperetes en format electrònic perquè siguen impreses i utilitzades amb garanties o adapta la llei a l'Estatut de 2006, regulant la dissolució anticipada de les Corts.

Antonio Montiel ha explicat que aquesta reforma de la llei electoral, proposant una nova, és un compromís derivat de l'Acord del Botànic i ha recordat que la barrera actual, del 5%, és "una anomalia democràtica" a Espanya, que ha creat "distorsions" en el sistema representatiu, recordant els casos d'EUPV, CDS, Unió Valenciana o el Bloc, que en el seu moment "van patir els efectes d'una barrera desproporcionada".

També ha explicat que el "vot preferencial" està pres del sistema suec i "millorarà la qualitat de la representació". Espera, de fet, que aquesta via "s'estenga" a altres àmbits electorals.

El socialista Alfred Boix ha assenyalat que després de 30 anys amb la llei vigent els valencians mereixien "una nova i millor legislació electoral més moderna, més justa i més igualitària". Des de la humilitat, ha dit, estan "disposats a escoltar, acordar i consensuar amb la resta de formacions i diputats".

UNA LLEI "POSSIBLE" DE CARA A 2019

Al seu juí, aquest text ofereix l'oportunitat de "millorar l'estructura representativa" i és una reforma "possible" perquè no comporta modificacions estatutàries que ralentirien "significativament" la seua aplicació. Per açò, ha demanat a la resta de forces responsabilitat per a aconseguir traure endavant la nova llei amb un consens "del que es beneficien els valencians".

Fran Ferri ha manifestat també la voluntat de seguir dialogant per a sumar els suports necessaris procedents de "els grups que realment vullguen una llei més avançada, més participativa". Segons ha dit, aquesta llei representa als qui volen una barrera "homologable" a la resta de comunitats, però tambè als qui volen "canviar el model partitocràtic a un més participatiu" i els qui aposten per la igualtat que representa el 8M.

A partir d'ara, el Consell té un termini de 15 dies per a emetre el seu criteri i després la intenció és portar aquesta iniciativa al primer ple que es convoque perquè puga ser admesa a tràmit i després passada per comissió per a la presentació d'esmenes. "Ens queda un període llarg i extens", ha advertit Ferri, al que Montiel ha agregat que la intenció és que les eleccions de 2019 es regisquen amb aquesta nova llei: "Ara es posa el crono a zero i comença de veres la partida".

Boix ha apuntat que es podria haver entrat en altres qüestions -com la circumscripció única, que reclama Ciutadans- però podrien impossibilitar la seua entrada en vigor abans de 2019.

DIÀLEG AMB PP I CS

Segons han explicat, el text literal de la proposta no s'ha passat fins hui a cap grup, encara que sí se'ls havia donat el resum amb els punts fonamentals. Montiel ha explicat que encara que han treballat amb PP i Cs "l'acord de moment no ha sigut possible" però mantindran oberta la via de diàleg perquè altres forces se sumen. Ferri ha agregat que estan disposats a fer modificacions, però "sempre per a avançar", no per a retrocedir.

Consulta aquí más noticias de València.