El Centre del Carme Cultura Contemporània de València acomiada el projecte sobre ciència i art "Reinventar el possible / Accionar l'imaginable", que ha ocupat la Sala Carlos Pérez durant un any, plantejant-se una pregunta: és tot açò una possibilitat?

Amb aquesta pregunta s'obri la quarta i última exposició del cicle, que reuneix les obres d'André Alves, David Ortiz Juan, Diego del Pozo Barriuso, Estelle Jullian, Grace Schwindt, Jeleton, Josu Bilbao, Rafa Tormo i Cuenca i Teresa Marín. Amb els seus treballs els artistes es qüestionen si és possible una idea de futur, no com aquell lloc on es pot viure, sinó com aquell lloc on es vol viure. 

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha visitat la mostra, que s'obri al públic aquest dijous, 8 de març, acompanyat pel seu comissari, Juan Luis Toboso, i pels artistes participants. 

L'exposició constitueix el quart i últim moment del projecte 'Reinventar el possible /Accionar l'imaginable', el primer de la convocatòria 365 dies VLC. “Aquesta proposta ens ha donat la possibilitat de desenvolupar un projecte artístic a llarg termini que converteix el Centre del Carme en un espai de treball i d'investigació on l'art no només s'exhibeix, sinó que succeeix", ha indicat Pérez Pont.

El director del Centre del Carme ha afegit que "durant 365 dies la Sala Carlos Pérez ha sigut seua, del projecte, exactament fins al 20 de maig de 2018, quan es tanca el cicle, posant les institucions al servei de la cultura i no al contrari". 

"Reinventar el possible. Accionar l'imaginable" és un cicle de quatre exposicions que s'ha constituït com un programa d'investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no només ambiental, sinó també polític i subjectiu. Inspirat en gran part pel text publicat en la dècada de 1980 per Félix Guattari i titulat 'Les tres ecologies', aquest cicle d'exposicions ens introdueix en el pensament de les problemàtiques ambientals en relació amb les formes de vida i de la societat contemporània.

En aquest quart moment, "Suposa tot açò una possibilitat?", Luis Toboso explica que "durant massa temps hem subestimat la capacitat transformadora de l'amor. Això és, ens oblidem de construir possibilitats per a la formació del desig no només en el camp del social, sinó també en el si de la nostra pròpia construcció com a individus, deixant-nos així sorprendre per la força de la sensorialitat que deriva de les relacions que establim amb el món i amb els altres".

I afig que "tal vegada per haver-nos distret de la tasca de reforçar les nostres relacions amb la naturalesa i entendre aquest univers obert on aquesta ens acull, resulta cada dia més esgotador conjugar la vida en el present, perquè en la idea que tenim del futur sobrevola, cada vegada més nítid, el fantasma de la distopia". 

En aquesta exposició es llancen una sèrie d'idees necessàries per a pensar en una forma de vida on poder imaginar el futur, no com aquell lloc on es puga viure, sinó com aquell lloc on es vol viure. I per tant, intensificant les relacions de contacte, afectivitat, proximitat i afecte com a formes de resistència vital.