Un total de 29 detinguts i investigats per estafar 20 milions a particulars, bancs i empreses financeres
Un total de 29 detinguts i investigats per estafar 20 milions a particulars, bancs i empreses financeres Europa Press

L'organització comptava amb un entramat empresarial de més de 30 societats, de les quals 10 eren 'offshore', radicades en les illes Seychelles, els Estats Units i Xipre. La investigació ha durat més d'un any i mig i, segons ha explicat Moragues, ha sigut "molt complexa" per la gran quantitat d'empreses i comptes bancaris que havien creat els detinguts.

Les detencions i investigacions dutes a terme, per delictes d'estafa, blanqueig de capitals, falsedat documental i pertinença a organització criminal, s'han produït 25 a Castelló, dos a Madrid, una a Sevilla i una a Barcelona. Cinc dels detinguts han quedat ingressats a la presó.

L'actuació de la Guàrdia Civil es va iniciar al novembre de 2016 quan els agents van observar a persones molt joves amb un nivell molt alt de vida, vivendes de luxe i vehicles d'alta gamma, i fins i tot amb escortes de seguretat privada.

Durant l'operació, denominada 'Aldabra', s'han realitzat un total de sis registres, on s'han intervingut 15 vehicles d'alta gamma i una embarcació valorats en 362.000 euros; maquinària industrial valorada en més de 670.000 euros; i joies i material electrònic per valor de 80.000 euros. S'han investigat 270 comptes bancaris a Espanya -de les quals s'han bloquejat judicialment 111- i 21 comptes localitzats en paradisos fiscals -Illes Grenadines, Veneçuela, Alemanya, Malta, Panamà, Xipre, Illes Maurici, Polònia, el Regne Unit i els Estats Units-.

S'han descobert inversions en set plataformes internacionals de criptomoneda. L'organització emprava diverses formes d'estafa. En la primera suposadament defraudaven persones físiques a nivell nacional, captant-les a través de portals web de préstecs online, mitjançant finançaments de crèdits al consum, per al que empraven empreses pantalla i factures falses, enganyant a les financeres i a les persones físiques.

L'engany consistia que l'organització criminal convencia la persona perjudicada per a demanar un préstec d'uns 5.000 euros, dels quals realment només rebia 3.000, encara que, sumant interessos i comissions, es comprometia al pagament d'uns 8.000 euros. Açò ho realitzaven aprofitant-se de l'estat de necessitat de la persona afectada.

ALTRES FORMES D'ESTAFA

En la segona forma d'estafa, els autors estafaven les financeres i rentings mitjançant la compra fictícia de material industrial i programari, participant en l'engany les empreses finançades. Les quantitats defraudades rondaven els 100.000 euros a cada empresa, la qual cosa ha repercutit negativament en les firmes que han participat de l'engany, ja que moltes han entrat en concurs de creditors davant el "gran endeutament" que tenien, amb la corresponent posada en perill dels llocs de treball dels seus empleats.

En la tercera, l'organització va crear societats en paradisos fiscals, empreses financeres amb aparença de bancs internacionals i portals web per a captar liquiditat, de tal forma que sortejaven qualsevol tipus de control al moviment de capitals. A més, emetien avals i captaven passiu en dipòsits bancaris, enganyant als clients dels suposats bancs, que creien que es tractaven d'entitats reals. Aquests bancs ficticis oferien interessos molt per damunt del mercat bancari.

Tot el sistema informàtic utilitzat per les entitats bancàries

fictícies va ser adquirit a Panamà i el servidor utilitzat era un dels més segurs del món situat a Nova Zelanda.

Els autors suposadament empraven un banc internacional fictici denominat IRB Private Bank amb seu a les Seychelles, el qual va emetre avals bancaris a nivell internacional per valor de 509 milions d'euros i es va identificar un capital social de 10 milions de dòlars en les illes Seychelles i 53 milions d'euros a l'estat de Delaware (Estats Units).

Consulta aquí más noticias de Castelló.