Metrovalencia gasta 223.000 euros en netejar grafits dels seus trens i tramvies
Metrovalencia gasta 223.000 euros en netejar grafits dels seus trens i tramvies 20MINUTOS.ES

Un jove de 22 anys va ser detingut a la fi del mes passat acusat de realitzar grafits en vagons de Metrovalencia i causar danys per 6.700 euros. Segons la investigació policial, l'arrestat es va colar entre setembre i desembre de 2017 en els tallers de València, on es guarden els combois, i va realitzar pintades tant en les unitats mòbils com en els murs de les instal·lacions. De fet, una de les signatures que apareixien en els vagons corresponia a un dels identificats en les pintures de les parets, la qual cosa va permetre la seua detenció.

És l'últim cas detectat de tot un rosari d'actes vandàlics en forma de grafits en els trens del metro i el tramvia de la xarxa de València. De fet, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) es va gastar l'any passat 223.031,98 euros de diners públics en la neteja de grafits realitzats en les seues unitats mòbils. Els combois del metro i el tramvia van patir 155 actes vandàlics d'aquest tipus durant l'any 2017, que van requerir 1.185 hores de treball i l'aplicació de 1.635 litres de líquid antigrafiti. Del total, 139 es van fer en trens del metro i 16 en el tramvia.

L'empresa pública de la Generalitat ha incrementat en els últims anys les mesures de seguretat, amb la instal·lació de més càmeres de videovigilància, tanques, il·luminació... i manté contacte permanent amb la Policia i la Guàrdia Civil en els punts on més es donen aquests atacs. Els autors de pintades trien els caps de setmana i les últimes hores, i actuen en grup i per sorpresa.

En aquest sentit, un grup d'11 grafiters va ser detingut a la fi de desembre a València i Barcelona per més de 77 delictes de danys causats en trens per un import total que supera els 329.000 euros. Els seus membres es repartien les tasques per a l'execució dels grafits, vigilància i gravat de l'acció, que posteriorment difonien per Internet.

Persecució legal

Des del punt de vista jurídic Ferrocarrils ha incrementat en els últims anys la persecució legal dels grafiters i interposa denúncia per les agressions patides "amb la finalitat de persuadir als gamberros de continuar amb la seua actitud", apunten fonts de l'empresa pública.

El departament jurídic intenta que els grafiters siguen sancionats amb una multa que ve sustentada "en la deterioració que provoquen i en la despesa que suposa a l'empresa la neteja dels trens afectats i que en la majoria d'ocasions és major de 400 euros", afigen aquestes mateixes fonts, per la qual cosa l'agressió passa a ser un delicte i no una falta. Les multes imposades poden arribar en aquells casos més greus als 5.000 euros.

FGV es va sumar l'any passat a l'Observatori del Civisme del Transport Ferroviari, que agrupa als principals operadors ferroviaris d'Espanya, entre ells Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Renfe, Metro Bilbao, Metro Madrid, Metro Sevilla, Metro Màlaga o Tramvia de Saragossa.

Aquestes explotacions es van unir per a respondre davant les "actituds antisocials, objectivar els problemes, centralitzar dades, compartir experiències i convertir-se en un laboratori que ajude a trobar solucions homogènies i eficients als problemes de l'incivisme en els serveis públics de transport ferroviari".

"El principal problema en l'àmbit de la seguretat"

Segons aquest organisme, el vandalisme grafiter és "el principal problema en l'àmbit de la seguretat", amb creixents implicacions socials, mediambientals, laborals i econòmiques. L'impacte econòmic total del vandalisme, inclosos els grafits, ha suposat una despesa de 62,7 milions d'euros a les empreses ferroviàries entre els anys 2015 i el 2016.

A aquest cost se sumen l'impacte mediambiental dels esprais utilitzats en les accions vandàliques i els productes agressius per a reparar-les, els costos socials per als usuaris, el risc d'atropellament, electrocució i caiguda dels propis vàndals en les incursions clandestines i els costos judicials.

En tots dos exercicis es van celebrar 1.321 judicis per vandalisme i es van obrir quasi dos expedients diaris per faltes administratives, i per agressions s'han dut a terme fins a 1.068 judicis i obert 1,5 expedients per dia. Per aquest motiu, l'Observatori reclama "una actuació normativa, judicial, policial, educativa i de comunicació" adequada a la gravetat del problema.

Segons dades aportades per tots els operadors que integren l'Observatori del Civisme, entre el 2015 i el 2016 s'han produït 3.413 intrusions vandàliques en les principals xarxes ferroviàries amb un total de 8.644 cotxes grafitats. La superfície pintada en trens durant el mateix període arriba als 256.482 metres quadrats, extensió que equival a 43 camps de futbol o, en vertical, als edificis dels dos costats del Passeig de Gràcia de Barcelona.

A més, han augmentat també altres comportaments incívics, amb els danys a les infraestructures: fins a 2.801 accions en dos anys, una mitjana de 3,48 diaris. El 80,6% es va produir contra elements passius (portes, parets, mobiliari, etc.) i el 19,4%, 543 accions, contra elements actius (circuits de vídeo, sensors, detectors, cablejats i altres dispositius).

Consulta aquí más noticias de València.