Així consta en diferents resolucions, facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en les quals s'indica que el consistori no pot exercir d'acció particular en aquest procediment perquè no va haver-hi danys en el mobiliari urbà. També indica que Moviment contra la Intolerància pot personar-se si aporta una fiança de 1.500 euros.

Sobre la postura de l'Ajuntament, el jutge recorda que inicialment es creia que els fets podien ser constitutius d'un delicte de danys causats al mobiliari urbà, amb el que es van oferir accions al consistori.

L'Ajuntament es va personar i durant la investigació s'ha tingut coneixement per part del propi consistori que no consta l'existència de danys en béns de titularitat municipal, amb el que ha acordat apartar-ho de la causa com a acusació particular.

Respecte a Moviment contra la Intolerància, va demanar personar-se en la causa i el jutge ho accepta perquè la seua legitimació és "inqüestionable". En aquest sentit recorda que en els processos per delictes perseguibles d'ofici, com succeeix en aquest cas, qualsevol ciutadà espanyol pot mostrar-se part actora fins al moment de la qualificació, exercitant l'acció penal i intervenint durant tot el procediment des de la fase d'investigació fins al juí oral.

Aquest dret d'acció penal -agrega- s'ostenta amb total independència que la persona haja sigut agraviada o ofesa pels fets que es persegueixen o resulte completament aliena als mateixos.

El ciutadà exercita així el dret d'acció popular, constitucionalment reconegut, que deriva de la pròpia naturalesa pública dels fets delictius. És un dret reservat a ciutadans espanyols que s'integra en el contingut del dret a la tutela judicial efectiva.