Desenvolupen un robot intel·ligent per a reduir l'assetjament escolar
Desenvolupen un robot intel·ligent per a reduir l'assetjament escolar IMAT/ESIC

La firma Watson IBM ha desenvolupat un projecte d'intel·ligència artificial cognotiva per a lluitar contra el 'bullying' i el 'ciberbullying'. Es tracta del robot SNOW, que visita els centres educatius i mitjançant converses i jocs amb els xiquets i joves aconsegueix empatizar amb ells i identificar casos d'assetjament escolar, de manera que aconsegueix reduir la conflictivitat en més d'un 40% després d'un curs lectiu d'aplicació, asseguren els seus responsables.

Aquest innovador company de pupitre ha sigut presentat aquest dijous a València, en el marc del Simposi Internacional d'Innovació Aplicada (IMAT) celebrat en l'hotel Westin.

La intel·ligència artificial cognitiva de Watson IBM, la desenvolupadora del robot, és capaç de dialogar i analitzar les respostes d'aquells xiquets que desitgen parlar amb SNOW i ja s'ha aplicat en tres centres educatius. Watsom Test Game, segons els seus responsables, és capaç de disminuir els casos, tant d'assetjament escolar, com de conflictivitat entre alumnes en més del 40% després d'un curs lectiu d'aplicació. SNOW és capaç d'interactuar amb els alumnes d'una forma moderna, on destaquen per empatizar i guanyar-se la confiança dels alumnes.

"S'obté una informació molt valuosa"

Actualment, el 85% dels xiquets no expliquen els seus problemes ni a pares ni a professors, mentre que un gran percentatge dels centres educatius tenen problemes amb el bullying i el ciberbullying. Són algunes de les dades que llança aquest projecte, Watsomapp, que és "el primer mètode online del món que detecta i prevé l'assetjament escolar, mitjançant la intel·ligència artificial d'IBM".

En declaracions a Europa Press, Gustavo Beltrán, pertanyent a la Incubadora Empresarial d'ESIC i director de l'empresa que duu a terme el programa Watsomapp ha explicat que, amb la visita de SNOW, "els xiquets passen una prova gamificada, un joc, per a ells una cosa no implícita, en el qual s'obté una informació molt valuosa per al centre educatiu, que els permetrà prendre millors decisions".

Assetjat, assetjador, observadors i líders

Així, segons ha explicat, s'identifica als diferents protagonistes d'un cas d'assetjament escolar, que "vé definit per l'assetjat, que és el xiquet incapaç de detindre el fet que li molesten i ho fan d'una manera repetitiva; l'assetjador, que habitualment ho fa per a estar en el grup per damunt dels altres; els observadors d'un grup, dividits entre passius, que no fan res, i els actius i, finalment, els líders, que són capaços de revertir situacions molt fortes".

L'objectiu és identificar al "líder mediador excel·lent", que "és respectat tant per l'assetjat com per l'assetjador, i el col·legi li mostra algun incentiu perquè actue i intente ajudar la persona assetjada".

Quant al procediment que segueix el robot, Beltrán ha indicat que han desenvolupat "uns algoritmes capaços de donar una informació probabilística molt real del que està ocorrent i amb açò s'aconsegueix mesurar per a millorar". "S'obté com estan les classes, si estan cohesionades o no, si hi ha una segregació alta entre xics i xiques o si hi ha molts conflictes i per què. S'obtenen patrons que expliquen per què xiquets amb una determinada forma de ser són més proclius a patir assetjament", ha assenyalat.

Preguntat per la reacció dels xiquets en interactuar amb el robot, Gustavo Beltrán ha apuntat que són "natius digitals", amb el que ho acullen amb normalitat. A més, ha destacat que "la gran clau" és que "el robot és empàtic, perquè no emet juís de valor, no transmet energia ni positiva ni negativa i això fa que l'humà entre en una connexió de confiança 100%". "Responen molt bé perquè es diverteixen i se senten a gust perquè és un joc", ha posat en relleu.

Educació online

Durant aquesta edició d'IMAT també ha intervingut la cocreadora del curs 'Aprenent a aprendre' de la plataforma Coursera, Barbara Oackley, que ha assegurat que "el futur de l'educació estarà lligat a l'educació online i a la intel·ligència artificial". A més, ha afirmat que "els beneficis de l'ensenyament online seguiran incorporant-se cada vegada més a les formes convencionals d'ensenyament presencial".

En la seua opinió, entre els beneficis de l'educació online es troba "el paper de la intel·ligència artificial per a qualificar i per a fer avançar als estudiants a un ritme individual que els convinga" i "en el futur de l'educació convencional aprofitarà cada vegada més aquesta circumstància".

La primera sessió d'IMAT també ha comptat amb la participació de Tomás Ortiz, catedràtic de Psicologia i director del Departament de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid, qui desenvolupa programes neuroeducatius en xiquets per a "activar els mecanismes cerebrals que processen la informació i que permeten construir autopistes neuronals d'aprenentatge". En la seua opinió, "un xiquet pot convertir-se en el millor constructor del seu propi desenvolupament cerebral, aprenent a cuidar el seu cos".

Consulta aquí más noticias de València.