Així ho ha asseverat l'autor en una entrevista amb Europa Press amb motiu de la presentació a València del seu llibre 'Un buen tío' (Ariel), que se subtitula 'Cómo el periodismo y la posverdad liquidan a los hombres'.

L'obra no investiga l'anomenat cas Camps -el que fóra cap del Consell va ser jutjat i absolt per suborn propi pels trages suposadament rebuts per la trama Gürtel- sinó que parteix de la tesi de "la facilitat amb la qual el sistema mediàtic pot destruir un home a despit de la veritat, és a dir, de l'objectiu fonamental del periodisme", segons explica l'editorial.

Espada manifesta que el cas de Francisco Camps va ser "una cosa completament exagerada en la qual un periòdic va publicar 169 portades dedicades a un home al que considera culpable des del primer dia en un assumpte absolutament irrellevant" i que, a més, "va ser declarat innocent".

En ser preguntat pel fet que dos dels encausats -Víctor Campos i Rafael Betoret sí van ser condemnats en reconéixer els fets- i si açò pot significar que la que va errar va ser la justícia i no el periodisme, Arcadi Espada respon: "No, per una raó molt senzilla: les 169 portades es van dedicar a Francisco Camps, no al senyor Betoret".

El periodista ha apuntat que Camps "sí va cometre algun error en el tractament del seu assumpte i el principal va ser no haver sabut defendre mediàticament la seua causa". "En el nostre temps -ha argumentat- les sentències jurídiques, especialment aplicades a polítics, són relatives en la seua importància davant les plàstiques del tribunal mediàtic. El senyor Camps va tindre un bon advocat jurídic però es va equivocar en recomanar-li que mantinguera davant la premsa un silenci que va ser interpretat com a arrogància quan només era una estratègia de defensa".

Al seu parer, el tractament mediàtic que se li va donar a l'exdirigent 'popular' "no va ser producte de la civilització digital, sinó del periodisme analògic fet per persones experimentades i no becaris mal pagats", al mateix temps que ha afegit que "això forma part d'un dels riscos comuns de l'ofici".

Interrogat per si sentiria decebut si Camps resultara condemnat en algunes de la noves causes en les quals està investigat -relacionades amb els contractes per la visita del papa a València en 2006 i el circuit urbà de la Fórmula 1- l'autor ha respost: "La veritat és que em sentiria absolutament desmoralitzat però no pel senyor Camps, sinó per la justícia espanyola", ja que ha considerat que "no tenen base".

LA VALÈNCIA DE CAMPS, "EXTRAORDINÀRIA"

Sobre la València durant els anys de mandat de l'expresident ha opinat que va ser "extraordinària, va suposar una enorme resituación de València en el món, és veritat que amb els excessos atribuïbles a un clima de dilapidació, d'alegria en la despesa, això que els economistes demanen tantes vegades i després es critica". "La València d'abans i després de Camps és com passar d'un poble a una ciutat", ha reblat.

Sobre els límits que ha de tindre el periodisme, Espada ha posat el símil d'"un neurocirurgià que obri un cap i trau un tumor però ha d'anar amb compte en no deixar cec o sord al pacient". "El periodisme té l'obligació d'extirpar els tumors socials", ha afirmat l'autor, però sense caure en apriorismes.

Finalment, ha subratllat que la Comunitat Valenciana és "l'octava en nombre de corruptes, molt per sota que la que ostenta amb orgull el número 1, que és Catalunya".