El Consell presenta una proposta per a reformar la Constitució Espanyola
El Consell presenta una proposta per a reformar la Constitució Espanyola GVA

El Consell ha presentat aquest dimarts la seua proposta de reforma de la Constitució, un text "obert al diàleg" en el qual es planteja una "actualització necessària" que "done veu a les comunitats autònomes", "defense l'autogovern", amb "nous valors i nous drets", i que reivindica la "suficiència financera", una realitat "plurinacional" i un "avanç federalitzant" en el model territorial.

Així ho han explicat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, durant l'acte de presentació del document.

Puig ha reivindicat la "necessitat de paralitzar la contrareforma recentralitzadora que ha iniciat" el Govern central i ha reivindicat que les autonomies "no queden al marge del procés de reforma" constitucional.

Així, ha destacat que la Generalitat és el primer Govern autonòmic "que expressa la seua opinió respecte a la necessitat de reformar la Constitució" per a "continuar amb l'èxit de la democràcia". El Consell, "com a representant de l'autogovern", reclama que aquest "ha de participar en el procés de reforma".

Cooperació entre les autonomies

De la mateixa manera, ha defensat l’"avanç en el model territorial federalitzant", que "done una oportunitat a la cooperació entre les autonomies" i a "polítiques transversals". En la mateixa línia, ha assenyalat que Espanya "no pot ser un estat jerarquitzant", en el qual "una part decidisca sobre les altres".

Per la seua banda, Alcaraz ha reivindicat a les comunitats autònomes com a "subjectes polítics" i ha assenyalat que el "consens mai serà possible sense posicions prèvies que puguen trobar-se".

Al seu judici, "dir defensar la constitució i no estar oberts a un diàleg per a la seua reforma és com aquell pare que estima tant a un fill i està disposat a escanyar-ho a abraçades". "La Constitució no és de ningú, perquè ha de ser de tots", ha emfatitzat.

Nous valors constitucionals

Segons ha explicat el conseller de Transparència, l'acord del Consell sobre la reforma constitucional està estructurat en una primera part sobre consideracions generals que aprofundeix en els "valors" i "nous principis bàsics" que ha d'abastar el preàmbul de la Constitució, amb referències al canvi climàtic, la violència de gènere i la lluita contra la corrupció. De la mateixa manera, demana incloure en l'article 1.1 com a nous valors constitucionals la paritat, la sostenibilitat i l'hospitalitat.

En el segon epígraf del document, sota el títol 'Cap a una democràcia avançada', es reclama una "línia més participativa" i "major proporcionalitat electoral". Proposa fixar elements per a incrementar la proporcionalitat del sistema electoral; establir compromisos d'integritat per als càrrecs públics; facilitar la celebració de referèndums consultius i la realització d'iniciatives legislatives populars o reforçar la imparcialitat de la Fiscalia General de l'Estat.

"Plurinacionalitat", competències i Senat

L'apartat més llarg del text presentat és el que fa referència a 'Un nou model territorial: cap al federalisme', i en aquest es reclama que la Carta Magna reconega la "plurinacionalitat" de l'estat. En aquesta part del document s’"aprofundeix" en un model autonòmic que "ha esgotat les seues potencialitats" i proposa un nou model que "reconega els fets diferencials" entre els territoris i definisca a l'Estat com a federal.

D'aquesta manera, també estableix una "clarificació de les competències" en les administracions territorials, que l'aprovació i reforma dels Estatuts d'Autonomia es realitze sense intervenció de les Corts Generals.

Una altra novetat és la de convertir al Senat en una càmera conformada per representants dels consells de govern autonòmics, amb un número reduït i proporcional a la població, de manera que siga una "Càmera de primera lectura i amb capacitat de veto en les lleis susceptibles a afectar als territoris", com les del disseny territorial, el finançament autonòmic o legislació bàsica.

El 'president' ha explicat que es planteja que el Senat ha de ser una càmera "estrictament territorial", "o si no, no té sentit una segona Càmera", ha agregat, abans de reivindicar que "existisca un Senat que servisca finalment a l'interés dels territoris".

Model de finançament

La proposta de reforma aborda les bases "essencials" del sistema de finançament, que haurien de quedar establides en la Constitució per a concretar-se posteriorment amb les comunitats autònomes de forma multilateral en el Senat.

Els principis que regirien aquest sistema serien la suficiència financera, la igualtat, la lleialtat institucional i la coresponsabilitat fiscal, i la multilateralitat i participació de les comunitats autònomes en tot el procés de presa de decisions que afecten al finançament, amb mecanismes per a impedir les decisions unilaterals del Govern central.

Així mateix, es planteja el finançament autonòmic com un element integrant de la concepció general de l'Estat social, i es prioritza amb les inversions en drets socials i la construcció de la igualtat.

La proposta del Consell assenyala que s'han d'establir constitucionalment les fonts d'ingressos de les comunitats autònomes i incrementar la seua participació en els impostos. Per a la gestió i recaptació dels impostos es preveu la possibilitat de crear agències tributàries autonòmiques que participen en els òrgans de decisió de l'agència tributària estatal, que ha de ser de caràcter federal.

Així mateix, s'arreplega que el nou sistema de repartiment hauria d'avaluar-se i actualitzar-se per períodes de cinc anys pel Senat, i que s'ha de constitucionalitzar el Consell de Política Fiscal i Financera com a òrgan depenent d'aquesta Càmera i amb mecanismes per a afavorir el consens i la multilateralitat i reduir el pes del Govern central en la presa de decisions.

Pel que fa al deute públic autonòmic, el Consell reclama que la Constitució contemple una disposició transitòria per a la compensació del dèficit acumulat de finançament en un termini no superior a cinc anys.

Votar als 16 anys

Altre dels aspectes en els quals incideix la proposta de la Generalitat és rebaixar l'edat per a l'exercici dels drets polítics als 16 anys. També s'arrepleguen nous drets per a "rescatar persones", alguns ja enunciats en la Constitució però que el Consell pretén que passen a ser "drets subjectius plens".

Així, s'estableix la igualtat de drets entre persones estrangeres i ciutadans espanyols i es proposa ampliar les garanties del dret d'asil. També es proposa convertir en "autèntics drets subjectius" l'accés a l'habitatge "digne, adequat i assequible"; l'educació infantil; la sanitat universal: els serveis de dependència, la protecció de la infància o la renda bàsica; així com la diversitat d'orientacions sexuals, la lliure identitat de gènere o el dret a una mort digna.

"Debat participatiu"

El president de la Generalitat ha insistit que el document presentat pel Consell "no pot ser mai una proposta tancada", i ha subratllat la "necessitat d'acord". "Des de la Comunitat volem una reforma constitucional i que s'òbriga un debat participatiu", ha assenyalat.

Puig ha remarcat que el Consell "no pot resoldre la cruïlla a Espanya", però que "pot aportar solucions" i crear "espais de diàleg" que permeten "eixir de la situació". Així, es planteja un "aterratge al segle XXI".

El líder del Consell ha ressaltat que la Constitució "va ser un èxit", però és "evident que cal fer un pas més enllà", amb una constitució "sustentada en les generacions que no van poder opinar" quan es va redactar la Carta Magna.

Consulta aquí más noticias de València.