El PP ha informat aquest dilluns que el TSJCV ha admès a tràmit el recurs que va interposar contra l'Oficina lingüística per vulnerar els drets personals en immiscuir-se "en les relacions privades" i "fer un registre assenyalant els bons i roïns valencians" a més de per "envair" competències de les competències de l'administració local o l'administració general de l'Estat com també adverteix, ha assenyalat, un informe de la Sotssecretaria de Presidència i del Consell Jurídic Consultiu (CJC).

El president del Grup Popular en Les Corts, Jorge Bellver; la portaveu de Justícia, Mª José Ferrer San-Segundo, ha explicat en roda de premsa que l'alt tribunal els ha comunicat l'obertura de termini per a formalitzar la demanda i els ha entregat així mateix l'expedient administratiu en el qual s'inclou un informe de la sotssecretària de Presidència com un altre del Consell Jurídic Consultiu que coincideixen amb les seues al·legacions.

Sobre aquest tema, Ferrer San-Segundo ha aclarit que el PP es va veure obligat a recórrer a la vida judicial perquè "no els van fer ni cas" per la parlamentària i van argumentar que no prenien en consideració les seues al·legacions perquè eren "un juí de valor".

No obstant açò, ha explicat que l'informe que Presidència va remetre a la conselleria d'Educació "coincideix" amb les al·legacions principals del PP. Així, aquest estudi observa "falta de fonamentació legal per a les obligacions que s'estableixen en relacions a les administracions local i estatal" així com "vulneració del principi de legalitat" derivada de l'aplicació d'aquest decret en l'àmbit de les relacions privades amb la creació de "comissaris lingüístics".

A més, adverteix de la presumpció que les persones objecte de queixes i suggeriments han comès els actes discriminatoris que se'ls atribueixen ja que "pareix desprendre's una presumpció general en favor de la veracitat dels fets denunciats". De la mateixa manera, ha destacat que l'informe del Consell Jurídic Consultiu també demana que se suprimisca la referència a les persones físiques o jurídiques com a subjectes passius de les queixes.

EXIGÈNCIA NOMÉS EN EL PÚBLIC

Sobre aquest tema, Ferrer ha recalcat que aquesta oficina no pot immiscuir-se en les relacions privades i s'ha preguntat sobre aquest tema com en aquests casos es poden defendre el drets dels dos interlocutors a no ser discriminat per raó de la seua llengua i en eixe sentit ha recordat que ja hi ha sentencia Tribunal Constitucional que reconeixen que l'exigència de ser contestat en el mateix idioma només és aplicable en els poders públics, però no privats.

Per la seua banda, Bellver ha recalcat que mentre "uns altres es dediquen a parlar" el PP "ha sigut l'únic partit polític" que ha recorregut aquesta oficina que vol "fracturar la societat i impossibilitar la tranquil·la convivència dels dos idiomes oficials" de la Comunitat Valenciana.

A més, ha advertit que "la delació i denúncia" que promouen entre ciutadans de moment queda en un expedient administratiu però "d'ací a un expedient sancionador només hi ha un pas". Així mateix, han recordat que ja existeix 'un servei d'ús i drets lingüístics' per a potenciar i assessorar sobre l'ús del valencià.