Obrin juí oral a Blasco i 23 persones més per l'hospital d'Haití
Obrin juí oral a Blasco i 23 persones més per l'hospital d'Haití Europa Press

El jutjat d'Instrucció número 21 de València ha obert juí oral l'exconseller de Solidaritat Rafael Blasco i altres 23 persones més acusades d'irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d'un hospital a Haití que no va arribar a dur-se a terme.

La decisió, en una interlocutòria amb data 21 de febrer facilitat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es produeix després que a la fi de gener la secció segona de l'Audiència confirmara el processament dels acusats amb la incorporació a la causa de tres persones més, entre elles, Fernando Darder, president de l'ONG Esperanza Sin Fronteras.

Es tracta de dos peces del conegut com cas Cooperació -2 i 3- sobre les quals el jutjat d'Instrucció número 21 de València va donar per conclosa la instrucció fa aproximadament sis mesos pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.

El juí oral s'obri contra Blasco -actualment condemnat per un frau d'ajudes al Tercer Món en la primera de les peces del cas-; la seua excúpula en la Conselleria (l'ex-secretària general, Tina Sanjuán; l'exdirector general, José María Felip i l'excap d'àrea de Solidaritat, Marc Llinares) i els empresaris Augusto César (igualment condemnat en el primer juí) i Arturo Tauroni.

Així mateix, s'inclouen treballadors de les empreses de Tauroni, persones vinculades a les mercantils que van emetre factures falses i responsables d'avaluar i puntuar els projectes solidaris que concorrien a les convocatòries per a l'obtenció de subvencions.

Presumptes delictes

En el cas de l'exconseller se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o alternativament organització criminal. En la resolució, el jutjat ratifica les mesures ja adoptades per a assegurar les responsabilitats pecuniàries que puguen imposar-se, i que en Blasco es fixen en 8,2 milions d'euros.

Fins a vuit milions s'estableixen per a Augusto César Tauroni i per a Llinares -per a la resta d'exalts càrrecs són menors- i de 3,6 milions al propi Darder. Així mateix, el jutjat manté les cautelars personals ja adoptades d'obligació de comparéixer en els jutjats setmanalment i quan siguen cridats, juntament amb la prohibició d'eixir d'Espanya, mesura aquesta última que demana assegurar amb la retenció del passaport de nou dels processats.

"Directors o caps de grup criminal"

En l'orde de processament del passat mes de juny, la magistrada instructora, Nieves Molina, concloïa que és "evident" el concert entre l'exconseller Blasco, el seu excap d'àrea i l'empresari César Augusto Tauroni, els qui exercien com a "directors o caps" del "grup criminal" per a poder "organitzar l'entramat necessari a fi d'obtindre beneficis, repartint-se de forma il·lícita els fons públics".

El germà de Tauroni, dos treballadors de la Fundació Entre pueblos, dirigida per l'empresari i l'administrador de l'avaluadora externa, que puntuava els projectes que presentava la Fundació als concursos per a l'obtenció de subvencions, exercien com a "membres actius" de la trama.

En la interlocutòria, la magistrada explicava que Tauroni, des del seu lloc de director de "facto" de la Fundació Entre Pueblos, "era qui emetia ordres dirigides tant al seu germà Arturo, com a la seua treballadora de confiança Maribel Castillo, o a qui figurava com a president de la Fundació, Alfonso Navarro".

Correus electrònics creuats

La jutgessa afegia que "prova de l'anterior són els abundants correus electrònics que es creuen entre ells, en els quals es reflecteix la subordinació d'aquest a les ordes i decisions d'aquell, qui era consultat davant la presa de decisions rellevants".

Així mateix, assenyalava que Tauroni estava en contacte permanent amb el cap d'Àrea en la Conselleria, "peça fonamental en l'organització dins de l'Administració, qui s'encarregava de facilitar a l'anterior tota la documentació i informació d'interés per a poder concórrer a les convocatòries públiques, i qui al seu torn, donava normes i directrius a l'avaluador extern, la participació del qual era necessària per a poder obtindre el benefici econòmic buscat amb la seua activitat il·lícita".

Per aquesta peça, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 16 anys de presó per a Blasco i sol·licita com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant açò, la pena més elevada que sol·licita el fiscal és per a Augusto César Tauroni, per a qui reclama 21 anys i mig de presó. També demana que se li fixe una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes d'EUA de diferents societats per un delicte de blanqueig de capitals.

Aquestes dos peces es van obrir per presumptes irregularitats en la concessió d'ajudes als països del Tercer Món. Una d'elles, per les subvencions concedides a diferents ONG en els anys 2009, 2010 i 2011, i l'altra, pel desviament de fons per a la construcció d'un hospital a Haití.

Tant la investigació per les subvencions a les ONG, com la peça per la construcció de l'hospital, que van començar a instruir-se en la Sala Civil i Penal del TSJCV, van passar a Instrucció 21 en 2014 una vegada que l'exconseller va dimitir com a diputat autonòmic i va deixar d'estar aforat davant l'Alt Tribunal.

Segueix oberta la investigació d'almenys una altra peça del cas, relacionada amb les irregularitats en la contractació dels serveis informàtics dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011, per part de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania.

Consulta aquí más noticias de València.