L'Audiència de València reobri la causa de l'accident de metro després de tres arxius en veure indicis de delicte
L'Audiència de València reobri la causa de l'accident de metro després de tres arxius en veure indicis de delicte EUROPA PRESS

L'Audiència Provincial de València ha ordenat al jutjat instructor que reòbriga la causa de l'accident de la Línia 1 de Metrovalència, ocorregut el 3 de juny de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides, en veure indicis de delicte. El procés ha sigut arxivat en tres ocasions pel Jutjat d'Instrucció número 21 de València i reobert per decisió del tribunal.

Així mateix, acorda que s'oferisca la possibilitat de declarar com investigats Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i altres set persones més: Salvador Orts -ocupava el càrrec de cap d'estudis i projectes i membre del Comité de Seguretat-; Francisco García -director tècnic de l'explotació i membre del Comité de Seguretat-; Vicente Antonio Contreras -director adjunt de l'explotació-; Sebastián Argente -excap de la Línia 1-; Juan José Gimeno -llavors director de l'Auditoria per a la seguretat i circulació-; i Manuel Sansano, exdirector d'Operacions.

Després d'aquesta diligència, el tribunal assenyala que si no resulten necessàries diligències d'investigació que es deriven d'aquestes declaracions, s'ha de continuar amb el previst en l'article 779 de la Llei d'Enjudiciament Criminal "en congruència amb el contingut" de la resolució.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en el seu compte de Twitter, açò suposa que s'ordena l'obertura de juí oral, que és una de les possibilitats contemplades en eixe article.

Referent a açò, l'Audiència adverteix la instructora després de veure indicis de criminalitat: "No es tracta d'arribar a la convicció o constatació que existisca indici o prova de culpabilitat, matèria reservada als òrgans jurisdiccionals que tenen encomanada la valoració probatòria, sinó el descobriment que existeix algun indici racional de criminalitat, suficient en el procediment ordinari per a dictar la corresponent orde de processament". Després d'aquest pas judicial, el següent seria l'obertura de juí.

El Jutjat d'Instrucció número 21 de València va arxivar el procediment el passat mes de maig -per tercera vegada des que es va iniciar la investigació- en descartar que existiren responsables penals i al no veure acreditat que en el sinistre "tinguera incident una fallada o mal estat del material mòbil o de la infraestructura".

Tant la Fiscalia com l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol i altres afectats a títol personal van recórrer aquesta decisió de sobreseïment i ara l'Audiència Provincial els ha donat parcialment la raó i ha ordenat a la instructora que reòbriga el cas i oferisca la possibilitat de prendre declaració com investigades huit persones. No obstant açò, ha rebutjat practicar altres diligències demanades per les acusacions.

INDICIS DE DELICTE

L'Audiència, en la seua resolució, afirma que la instructora ha fet un "extraordinari exercici d'instrucció processal" a partir d'una investigació extensa i perllongada per més de 10 anys, però considera que s'obrin "alternatives raonables" que impedeixen ratificar el sobreseïment acordat.

Entre ells, adverteix que les actes del Comité de Seguretat, en la circulació en relació amb els problemes puntuals del sistema FAP, "evidenciaven anomalies" en el sistema i "incidències" pròpies de la instal·lació d'un nou sistema tecnològic, "arribant fins i tot a reclamar l'Assemblea de maquinistes de 20 de setembre de 2005 la necessitat d'instal·lar balises prèvies a tots els senyals lluminosos".

Així mateix, sosté la "necessitat" d'haver previngut el risc generat per l'excés de velocitat, "que es va minimitzar per la falta de resposta adequada"; i recorda que després d'un accident de setembre de 2005, el col·lectiu de maquinistes va exigir a la directora gerent de FGV el dictat de normes de procediment i control més estricte del compliment del Reglament de circulació "sense que açò ocorreguera".

Al costat d'aquests arguments, arreplega que s'havien produït dos descarrilaments previs a l'accident per excés de velocitat en la línia 4 a l'octubre de 1998 i març de 2006 i fins i tot es va reduir la velocitat de 50 a 40 km/h en eixe mateix tram "sense adoptar mesures de seguretat addicional al senyal de limitació de velocitat".

I, finalment, agrega: "Una vegada adoptada la mesura correctiva de limitació de la velocitat a 40 km/h en el tram on el sinistre es va produir, no es va adoptar cap mesura addicional que reduïra el risc derivat d'omissions de cura per part del maquinista". "Amb aquesta limitació -agrega- la diligència deguda per al compliment de la prohibició es feia recaure exclusivament sobre l'acció del maquinista i açò no evitava possibilitats aparentment previsibles d'incompliment dels cànons exigibles de velocitat màxima autoritzada".

En resum, el tribunal considera que existeixen indicis que les omissions detectades entorn de l'anàlisi i valoració de riscos, del lloc, traçat, descarrilament, infraestructura, material, incompliment de límits de velocitat, "van poder crear un risc jurídicament desaprovat o socialment intolerable".

També veu com a indicis que l'existència d'una balisa prèvia, fins i tot amb el mateix sistema FAP, haguera pogut evitar el sinistre; que si la velocitat haguera estat controlada per balisa, previsiblement s'haguera evitat el descarrilament; i que les deficiències detectades en el material mòbil o en la infraestructura poden ser indiciàries de l'existència de factors que podien augmentar per la seua pròpia naturalesa el risc d'accident i disminuïen en paral·lel la seguretat de les persones.

PROVES REBUTJADES

El tribunal rebutja una sèrie de diligències sol·licitades, en la seua major part, per la Fiscalia, en considerar que no són necessàries. Es refereix a la impugnació del pèrit Andrés María Cortabitarte, sobre el qual les acusacions qüestionaven la seua objectivitat i capacitat tècnica. Sobre aquest tema, l'Audiència estima que la valoració de la credibilitat del mateix correspon als òrgans d'enjudiciament.

Així mateix, rebutja que es designe a quatre especialistes en transport metropolità en qüestionar la imparcialitat dels pèrits de la Direcció general de Ferrocarrils, organisme depenent de Foment; així com que es requerisca a l'Agència Ferroviària de la Unió Europea perquè designe a dos pèrits amb la mateixa comesa que els quatre anteriors. La Sala estima que no hi ha raons justificatives per a la repetició de les perícies.

Consulta aquí más noticias de València.