El Miró "més viu i radical" s'escapa del santuari per a instal·lar-se en l'IVAM amb 200 obres
El Miró "més viu i radical" s'escapa del santuari per a instal·lar-se en l'IVAM amb 200 obres IVAM

Així ho han posat en relleu durant la presentació de la mostra 'Miró. Orde i desorde' -que es podrà visitar en el museu valencià des del 15 de febrer i fins al 17 de juny i que coincideix amb el 125 aniversari del natalici de l'artista- el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, i el comissari del projecte, el doctor en Història de l'art i professor en la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Maria Minguet.

Dos centenars d'obres, entre pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, cartells i peces vinculades a les arts escèniques, guiaran el públic en aquest recorregut que acull préstecs del Museu Regna Sofia, Thyssen, Fundació Juan March, MACBA, Fundació Joan Miró, Fundació la Caixa i Museu Boijmans Van Beuningen de Róterdam, entre d'altres. Al costat d'aquests fons, col·leccions privades han aportat creacions que permeten dibuixar al Miró "més combatiu", ha subratllat Minguet.

L'especialista ha recalcat que el món de l'art tendeix a ficar als artistes en mausoleus i a Miró se li ha convertit en una espècie de Rembrandt del segle XX". Per a fugir d'aquesta concepció, l'exposició de l'IVAM posa l'accent en la "plena vigència" d'un autor que mai es va acomodar i que va seguir plantejant batalla i reinterpretació de la seua pròpia producció fins al final. Per alguna cosa va ser l'artista que ja en 1927 va asseverar que volia "assassinar la pintura" però que no va deixar de pintar durant 45 anys.

L'itinerari s'ha dissenyat en cinc sales. La primera d'elles aborda la naixent trajectòria de Miró en la qual va imperar l'ordre. D'ella es mostren peces circumscrites a la tradició pictòrica figurativa mediterrània que van formar part de la seua primera exposició en 1918 a Barcelona que va resultar un fracàs, ja que no va vendre ni un quadre i que no va ser ben rebuda per la crítica. Més tard, el propi autor donaria gràcies perquè va ser en aquell moment quan va decidir marxar a París en 1920, la qual cosa li va servir per a alliberar-se de les cotilles i buscar el seu personal llenguatge.

En aquest apartat s'exhibeix "per primera vegada en la història des que va estar en el taller" l'esbós d''Estudio para la trilla' al costat de l'oli definitiu, ha remarcat el comissari.

La segona sala se centra en l'experimentació en el treball de representació. Ja en els anys trenta, Miró va començar a mostrar trets que poden ser identificats com a representacions dels éssers humans, Així, personatges dislocats, ninots turbadors o gargots comencen a apuntar-se en títols com 'Composición (mujer, tallo, corazón)', de 1925, o 'Pintura (sobre masonite)', de l'any 36.

"EXECUTAR" ALS LLENÇOS

Seguidament, la selecció arriba a l'explosió de la indisciplina absoluta que va suposar la sèrie de teles cremades per a l'exposició antològica en el Grand Palais en 1974. Als seus 80 anys, Joan Miró, en lloc de tirar mà d'obra anterior, va demostrar, no només que no era un nom de les avantguardes en declivi, sinó que estava més viu que mai utilitzant el foc i els forats per a "executar" als llenços en un intent de portar la pintura fins a les seues últimes conseqüències i aconseguir la seua desmaterialització.

La sales quarta i cinquena s'endinsen en una de les obsessions de Miró: el seu interés per desplaçar la creació de l'àmbit minoritari al carrer i la societat. D'aquesta manera, es mostren les seues incursions en les arts escèniques, amb alguns dels seus decorats, i en el cartell, que Miró considerava el grafit de la ciutat.

José Miguel G. Cortés ha emfatitzat la importància d'aquesta exposició a València, ja que "no es pot entendre l'art del segle XX sense conéixer l'obra de Joan Miró". Amb motiu de la mostra, l'IVAM va a editar una publicació en la qual el comissari realitza una relectura actual de l'obra de Miró i dels aspectes menys coneguts del seu treball.

Consulta aquí más noticias de València.