El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, s'ha mostrat "satisfet" després de l'aprovació en les Corts de la llei de plurilingüisme, ja que "ajudarà els xiquets i xiquetes a tindre més oportunitats per a l'aprenentatge de les llengües" i això "sempre és motiu de satisfacció i alegria". "Avancem cap al futur amb una mirada més digna de la qual teníem", ha assegurat.

Així s'ha pronunciat en declaracions als mitjans als corredors de les Corts, on ha aprofitat per a donar les gràcies als grups que han presentat la iniciativa legislativa (PSPV, Compromís i Podem), així com a tots els diputats que l'han recolzat i als experts que han comparegut per a "afegir valor" a la proposta.

"És un pas avant, un instrument perquè els xiquets puguen aprendre de forma definitiva les tres llengües", en referència al castellà, valencià i anglés, i poder tindre igualtat d'oportunitats "deixant arrere instruments del passat".

Així mateix, Marzá ha dit que serveix per a "superar els paradigmes centrats en la confrontació" que "alguns grups" mantenen, amb l'objectiu d'aconseguir l'aprenentatge "real i efectiu" de les llengües.

Ha negat, com han esgrimit en el debat PP i Ciutadans, que la llei supose cap imposició, ja que l'article 11, que parla de "promoure" que els centres sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià i en 25% en anglés, ho fa "en positiu" i "promoure no és imposar, és fer pedagogia".

Marzà ha ressaltat que la consulta general a les famílies que proposava el PP "la prohibeix la llei d'educació del PP", la LOMCE, ja que estableix que la direcció dels centres és l'encarregada d'elaborar el Projecte Lingüístic de Centre, i el que s'ha fet és "obrir" aquesta decisió al Consell Escolar, que amb la llei aprovada aquest dimecres, té l'última paraula davant la proposta del centre.

Per això, ha criticat que hi ha dos grups, PP i Ciudadanos, als quals "no els importa" que els xiquets aprenguen llengües i tinguen "més oportunitats". A més, ha ressaltat que algunes de les seues esmenes tenien "poca consistència pedagògica" i no hi havia "interés real" a millorar l'aprenentatge de llengües en les propostes del PP i "algunes" de Cs.