La llista d'espera de la dependència, en la qual es troben les persones que tenen un dictamen aprovat però que encara no reben la prestació corresponent, segueix baixant a la Comunitat Valenciana. No obstant açò, l'elevat nombre del que partia fa que encara presente un alt volum d'afectats.

Així es desprén de les últimes dades de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, corresponents a l'1 de febrer d'enguany. En concret, les persones en llista d'espera se situaven en aqueixa data en 27.529, un 8,24% menys que un any abans, quan la xifra era de 30.000 persones.

Aquesta evolució és encara més positiva si es compara amb el punt de partida. La Comunitat Valenciana va ocupar des de la posada en marxa de la Llei de Dependència els últims llocs no solament en beneficiaris, sinó també en valoracions i sol·licituds.

L'embós es va gestar fonamentalment entre 2012 i 2015. Al setembre d'aqueix últim any la llista d'espera era de 46.496 persones, per la qual cosa la reducció des de llavors fins a l'actualitat és del 40%.

Per províncies, la llista d'espera és especialment engruixada a València, amb 15.956 persones, la qual cosa suposa el 57,96% del total de la Comunitat. A Alacant es registren 8.910 persones, i a Castelló 2.663.

La reducció de la llista d'espera registrada l'últim any ha anat en paral·lel a un increment de beneficiaris amb prestacions, que han augmentat en 7.526 des de febrer de 2017 fins ara i aconsegueixen ja les 62.223 persones.

El ritme de les valoracions dels graus de dependència ha millorat. Aquesta tendència s'observa en els beneficiaris del grau 1, el que correspon a la dependència moderada (quan la persona necessita ajuda per a activitats bàsiques de la seua vida diària almenys una vegada al dia). En aquest apartat es registra un augment del 35,8% en l'últim any i aconsegueixen ja els 18.248 beneficiaris. Els graus 2 i 3 (dependència severa i gran dependència) també experimenten pujades, però menys acusades.

Un dels principals impulsos en la millora dels registres de la dependència s'ha donat en les sol·licituds. La Comunitat Valenciana porta anys a la cua d'Espanya en aquest apartat. De fet, ho segueix sent, amb una taxa de 2,19 per cada 100 habitants, la més baixa de totes les comunitats autònomes (la mitjana nacional és de 3,67).

No obstant açò, el ritme d'entrada ha experimentant un notable increment en l'últim any. Si en cap mes de 2016 es va arribar al miler de sol·licituds noves, en 2017 es va sobrepassar aquesta xifra en tots els mesos, i fins i tot les 2.000 sol·licituds en sis mesos.

Respecte al pressupost per a les prestacions econòmiques, la Generalitat el va situar en quasi 250 milions d'euros en 2017, una xifra que es va repetir a l'any següent i que, en ambdues ocasions, va acabar superant en el pressupost final executat. Per a enguany 2018 ha augmentat un 3,37% i se situa en 256,72 milions d'euros.

La majoria dels beneficiaris de la Comunitat Valenciana reben prestacions econòmiques per a cures familiars, en concret el 51,44%. El segon grup més nombrós és l'atenció en residències (16,32%), seguit de la prestació econòmica vinculada a un servei (15,42%), els centres de dia/nit (10,11%) i la teleassistència (5,80%).