El TSJCV autoritza la retirada de la Creu dels Caiguts de Callosa però ordena conservar-la fins a la sentència ferma
El TSJCV autoritza la retirada de la Creu dels Caiguts de Callosa però ordena conservar-la fins a la sentència ferma ABOGADOS CRISITANOS

La retirada de la creu es va dur a terme en la matinada del passat 29 de gener, sota un important desplegament de seguretat per a evitar incidents ja que des del 26 de desembre de 2016, un total de 401 dies, romanien concentrats al costat d'ella membres de la Plataforma en Defensa de la Creu. Durant el dispositiu, dos persones, un home i una dona, van ser detinguts per suposadament alterar l'ordre públic en llançar petards a la zona on estaven treballant els operaris. A més, un agent va resultar ferit lleu perquè un dels petards li ha afectat una oïda.

Eixe mateix dia, el TSJCV va ordenar a l'Ajuntament de Callosa del Segura "el cessament immediat dels treballs de destrucció/retirada de la Creu dels Caiguts, i/o el seu trasllat a qualsevol lloc" en estimar un recurs de la part contrària a la retirada.

Ara, en les seues resolucions, l'alt tribunal valencià ha alçat les mesures cautelars acordades, rebutja adoptar les mesures cautelars demanades per la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu i imposa a l'Ajuntament l'obligació de custodiar adequadament tots els elements del monument perquè siga "perfectament viable" la reconstrucció del conjunt si la Justícia, quan resolga el fons del plet, dóna la raó a l'entitat recurrent.

Segons ha informat el TSJCV, els magistrats entenen que la retirada de la Creu no produeix danys irreparables; que no concorre el requisit legal de perill en la 'mora processal', ja que "no s'està produint (pel que es coneix), ni pot produir-se, una destrucció del conjunt dels elements que componen la Creu, sinó una deconstrucció, que ha de fer-se amb cura".

Per a açò, requereix "especialment" a l'Administració, no només pel que fa al desmuntatge, sinó també la seua custòdia amb l'objecte que, en el cas que definitivament triomfara la tesi de la Plataforma Ciutadana, puga reconstruir-se "a costa de la corporació" municipal.

El jutjat del Contenciós-Administratiu d'Elx, que tramita el recurs interposat pel col·lectiu contra l'acord del ple que va desestimar una moció del PP del 13 de gener de 2017, serà el que haurà de determinar les qüestions de fons: si la supressió de la Creu vulnera o no el dret a la llibertat religiosa; si la Creu és un símbol religiós o un element de justificació d'una dictadura i la relació que puga existir entre la declaració de monument històric-artístic de l'Església Parroquial de Sant Martín i la anomenada Creu dels Caiguts.

El grup municipal 'popular' demanava mantindre la Creu perquè s'havien realitzat obres de remodelació i modificació del monument, del que s'havien eliminat plaques i mencions commemoratives i no creia aplicable la Llei de la Memòria Històrica. La moció va ser rebutjada per majoria en el ple municipal. Eixe acord va ser recorregut davant el jutjat del Contenciós d'Elx, que ho tramita com un procediment especial de drets fonamentals, per vulneració de la llibertat religiosa.

La sentència d'eixe jutjat podrà ser recorreguda davant el TSJCV, i segons ha assenyalat l'alt tribunal, serà la sentència ferma que en el seu moment es dicte quan es determine "definitivament" la destinació de la Creu.

Així mateix, la sala rebutja la petició de la Plataforma Ciutadana perquè la Creu siga depositada en una nau tancada i amb vigilància electrònica. Al tribunal, "li pareixen suficients les prevencions que de cura i custòdia s'han imposat a l'administració, mentre dura el procés", conclou l'acte.

DESMUNTATGE

En la seua resolució, el TSJCV retrau a l'Ajuntament que començara els treballs de retirada del conjunt objecte del litigi sense esperar dos dies al fet que se celebrara la vista en la qual havia de resoldre's sobre la petició de mesures cautelars, i que ho fera sense comunicar-ho al tribunal en els termes en què li havia sigut requerit el dia 24, enviant un fax el divendres 26 "sense especificar temporalitat o moment concret algun per a l'operació de desmuntatge".

"No s'entén per què l'Administració, que havia esperat dos anys per a procedir al desmuntatge de la Creu no pot esperar dos dies, que eren els que quedaven per a resoldre l'apel·lació", subratlla la interlocutória.

La secció primera del Contenciós Administratiu recorda que ja s'havia pronunciat, en sentència ferma, sobre la inexistència de risc en la retirada del monument, decisió que, segons argumenten els jutges, "no contradiu la paralització dels treballs per la via d'urgència acordada la setmana passada perquè l'objecte dels procediments judicials era diferent": aquell se centrava en l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica; aquest, en el principi de llibertat religiosa.

Referent a açò, subratlla que aquella sentència "constitueix un antecedent, però no un precedent determinant, perquè l'objecte del procés en el qual es va dictar, encara que paregut, no és idèntic" a l'actual i tampoc ho són les parts, diferents en un i un altre cas.

De manera que, entre aquell i aquest procés, existeix una "fonamental diferència" ja que en aquell, es qüestionava, des de la legalitat ordinària, l'aplicació o no de la Llei de Memòria Històrica a la denominada Creu dels Caiguts de Callosa i en aquest, en principi es qüestiona, si la supressió de la creu atenta, contraria o vulnera el principi de llibertat religiosa "perquè es diu que, els signes que recordaven llavors al franquisme han sigut actualment eliminats".

VOT PARTICULAR

Les dos resolucions del TSJCV notificades aquest dilluns sobre la Creu de Callosa compten amb el vot particular d'un dels cinc magistrats, que defenia la necessitat d'adoptar mesures cautelars per considerar que la retirada de la Creu abans que es resolga el fons del plet pot causar danys morals "irreparables". En aquest sentit, subratlla el fet que en 2016 ja es van eliminar del monument les plaques que pogueren considerar-se elements d'exaltació col·lectiva de la Guerra Civil.

"La situació preexistent consisteix en la presència d'un monument en el lloc durant setanta anys, i que el seu desmantellament no es presenta socialment pacífica i consensuada, sinó font de conflictes, per la qual cosa la ponderació d'interessos en joc hauria de conduir a l'estimació del recurs, amb revocació de l'acte i adopció de la mesura cautelar", apunta el magistrat discrepant en el seu vot particular.

Consulta aquí más noticias de Alacant.