La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha confirmat el processament per a l'exconseller de Solidaritat Rafael Blasco i altres 20 persones més acusades d'irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d'un hospital d'Haití. Així mateix, ha incorporat a la causa a tres persones, entre elles Fernando Darder, president d'Esperança Sense Fronteres.

Així consta en una interlocutòria, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en el qual el tribunal estima parcialment els recursos interposats per Fiscalia, l'Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d'ONGD i rebutja els formulats per alguns processats, entre ells Blasco, actualment a la presó per un frau d'ajudes al Tercer Món. Amb açò la causa sumaria finalment 24 processaments.

Es tracta de dos peces del conegut com cas Cooperació -2 i 3- sobre les quals el Jutjat d'Instrucció número 21 de València va donar per conclosa la instrucció fa aproximadament sis mesos i va dictar una interlocutòria de procediment abreujat contra 21 persones pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.

Enfront d'aquesta resolució, algunes parts de la causa van interposar un recurs que l'Audiència ha analitzat i resolt. En concret, Blasco va al·legar indefensió per atribuir-se-li fets i delictes sobre els quals no ha declarat -associació il·lícita i grup criminal-; per la divisió de la causa en diverses peces; i per vulneració de dret de defensa.

L'Audiència, després d'analitzar les seues queixes, afirma que les seues consideracions reflecteixen una "errònia" concepció de la fase de les diligències prèvies. Sobre la divisió de peces assenyala que no només vé permesa per la llei, sinó que, a més, "és molt freqüent" en els tribunals. També indica que és "recomanable" en processos amb múltiples objectes per a accelerar, agilitzar i simplificar l'enjudiciament.

En relació amb la vulneració del dret de defensa per la forma en la qual s'han conduït les testificals i la denegació de proves, el tribunal afirma que la inadmissió de les mateixes es va produir per considerar-les no necessàries per a les finalitats pròpies de la fase d'instrucció. Blasco també va al·legar, finalment, afectació de la imparcialitat de la instructora, i el tribunal li indica que no pot referir-se a la pèrdua d'imparcialitat com a conseqüència de la seua "inevitable" i "necessària" implicació en l'activitat investigadora.

Per la seua banda, la dona de l'empresari Augusto César Tauroni va presentar un recurs contra el seu processament i va al·legar que la decisió de la instructora de portar-la a juí es devia "al mer fet" que per ser l'esposa de Tauroni havia de conéixer els fets presumptament il·lícits que s'han investigat.

Enfront d'aquest motiu, l'Audiència coincideix amb el fiscal en què la processada, Alina Indiekina, també era la presidenta d'una empresa constituïda als Estats Units que va rebre fons provinents de les subvencions concedides per la conselleria i, a més, va intervenir en la compra dels dos immobles adquirits a Miami en 2010 i en 2011 amb diners suposadament malversats.

D'altra banda, respecte al recurs del que fóra cap d'àrea de Solidaritat, Marc Llinares, en el qual s'al·legava indefensió i prova il·lícita en les entrades i registres practicats, el tribunal també ho desestima per no identificar en què li ha perjudicat no haver declarat sobre "tota la resta" -tal com ell diu- i per no concretar tampoc quins fets concrets considera que se li imputen i sobre els quals hauria d'haver declarat.

Quant a la ilicitud de l'obtenció d'informació sobre determinats expedients, l'Audiència assenyala que no és el moment processal oportú per al seu examen.

L'Audiència sí estima els recursos interposats pel fiscal, l'Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora contra el sobreseïment provisional acordat respecte de Fernando Darder en relació amb subvencions dels anys 2009 a 2011.

Sobre aquest tema, indica que hi ha dades objectives que, al nivell indiciari propi d'aquesta fase processal, revelen una actuació significativa de Darder al capdavant d'una de les entitats utilitzades en la comissió dels fets investigats. Arriba a aquesta conclusió a la vista del càrrec i funcions desenvolupades per Darder en l'ONG, la seua posició com a persona autoritzada en els comptes als quals van ser transferits els fons de les subvencions, les transferències autoritzades amb la seua firma a societats per serveis que mai es van prestar i la falta de control sobre l'execució dels projectes per als quals s'havien aprovat les ajudes.

"Si bé de l'actuat no es pot concloure ni que Darder buscara el seu lucre personal ni que tinguera coneixement precís de l'abast de les irregularitats presumptament comeses, no cal descartar la rellevància penal de la seua actuació, extrem que correspon valorar al tribunal sentenciador", agrega l'Audiència, per la qual cosa li torna a incloure en el procediment. Així mateix, revoca el sobreseïment sobre Félix Sanz i Miguel Ángel Climent, administradors de diverses societats.

D'altra banda, el tribunal estima el recurs de la Coordinadora contra el sobreseïment provisional acordat respecte de l'exdirector general de la conselleria José María Felip en relació amb les subvencions de 2011. Sobre aquest tema, assenyala que la utilització d'un nom fals -nick jordi ferrarons- per part de Felip per a evitar ser identificat com a autor de correus electrònics que enviava a Llinares "revela l'adopció de precaucions que només s'expliquen si se sap que no s'està actuant il·lícitament".