València descobreix el Caixaforum que "donarà vida" a l'espai buit de l'Àgora amb "cèl·lules culturals i lúdiques"
València descobreix el Caixaforum que "donarà vida" a l'espai buit de l'Àgora amb "cèl·lules culturals i lúdiques" 20MINUTOS.ES

El Caixaforum de València obrirà a la fi de 2020 en l'Àgora de la Ciutat dels Arts i els Ciències amb diversos espais que "donaran vida" a l'interior de l'edifici -dissenyat per Santiago Calatrava i que actualment no té ús- amb "cèl·lules culturals i lúdiques".

El president de la Generalitat Valenciana, XimoPuig; el director general de la Fundació Bancària la Caixa, Jaume Giró; la directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, Elisa Durán, i l'arquitecte Enric Ruiz-Geli -autor del projecte- han presentat aquest dijous a la vesprada el projecte arquitectònic que ha resultat guanyador en el concurs restringit d'arquitectes per a construir Caixaforum València, el futur centre cultural de la Caixa en la ciutat.

Caixaforum València

El nou espai, en el qual finalment no es construirà un nou edifici, tindrà una xarxa d'equipaments que tenen en comú l'experiència Caixaforum, amb una oferta d'activitats àmplia i global que va molt més allà de les exposicions, i que inclou música, conferències i debats, jornades socials, tallers educatius i familiars, i activitats dirigides a grups de persones majors.

La inversió que preveu destinar la Fundació Bancària la Caixa per a fer realitat Caixaforum València estarà entorn dels 18 milions d'euros. A més, es destinaran anualment uns cinc milions d'euros per al manteniment, la programació i el funcionament del centre.

En total, seran 6.500 metres quadrats útils, amb dues grans sales d'exposicions, un auditori amb capacitat per a unes 300 persones, dues aules polivalents, un bar-restaurant, una tenda-llibreria i un espai familiar i educatiu Caixaforum Família, així com espais per a recepció, oficines i magatzems, i zones tècniques.

Un repte arquitectònic en un edifici existent

El principal repte per a l'arquitecte ha sigut la necessitat de crear un projecte arquitectònic de referència respectant, potenciant i convivint amb l'edifici que ho contindrà, obra de Santiago Calatrava. La proposta resultant opta per mantenir el concepte original de l'Àgora com a espai de reflexió i gran superfície cultural oberta, pública i de gran activitat.

La intervenció prevista serà, per tant, lleugera i empàtica amb el ja existent, promovent una arquitectura en diàleg amb l'edifici buit de Calatrava. L'objectiu final és crear un tot que actue com a gran referent arquitectònic i que, a més, active la circulació amb la resta de la Ciutat dels Arts i els Ciències.

Seguint aquests condicionants, el projecte d'Enric Ruiz-Geli opta per la creació d'un món de "cèl·lules vives" en l'espai principal de l'Àgora. En la part central de la planta baixa se situaran les dues sales d'exposicions, de tal forma que crearan una graderia que actuarà com a vertadera àgora del projecte.

En un dels extrems de l'edifici de Calatrava se situarà l'auditori, i en l'altre, la recepció, la llibreria i les oficines. Per la seua banda, l'espai per al restaurant ocuparà un lloc privilegiat en un dels laterals de l'edifici, de manera que podrà tenir entrada i eixida independent. Damunt de les sales d'exposicions se situarà l'espai familiar i educatiu Caixaforum Família.

El nou Caixaforum comptarà amb les màximes qualificacions quant a eficiència energètica, i serà una edificació sostenible i mediambientalment acurada al llarg de tot el procés constructiu i en la selecció de materials, segons fonts de la Fundació la Caixa.

L'arquitecte

Enric Ruiz-Geli es va formar en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va ser escenògraf associat a Bob Wilson (1995-2000) i codirector de Metápolis (2000-2003). És professor de l'escola Architectural Association de Londres, director del Self Sufficient Studio del IAAC (2010) i professor adjunt del RMIT de Melbourne.

Ha impartit conferències en el MIT i en les universitats de Princeton, Bartlett, UCLA i Columbia, i col·labora amb una xarxa de laboratoris de creativitat, entre ells el Art Center College of Design. Des de 1997 dirigeix l'estudi Cloud 9, que analitza projectes pilot en escenaris d'escalfament global, al costat d'experts com Jeremy Rifkin.

Ha creat diverses patents que són obres mestres de la fabricació digital, com per exemple Vila Nurbs. Va guanyar el concurs per a la reforma integral de l'Aquari de Nova York. El seu edifici Media-TIC va ser triat Millor Edifici del Món en 2011, en el World Architecture Festival. En l'actualitat és l'arquitecte del Bulli Foundation, liderat per Ferran Adrià.

Consulta aquí más noticias de València.