El jutjat de Primera Instància número 25 de València, dedicat en exclusiva a tramitar els assumptes relacionats amb clàusules hipotecàries abusives en la província des del passat mes de juny, va rebre 7.488 demandes en 2017 i acumula ja, a data de hui, 8.400. D'elles, més de 4.000 estan pendents d'incoació i, al ritme actual, les previsions indiquen que es podria tancar l'any amb entre 12.000 i 14.000 demandes.

Aquestes són les xifres oferides aquest dijous pel degà dels jutges de València, Pedro Viguer, en la presentació de les estadístiques del passat any 2017 corresponents al partit judicial de la ciutat. Tal com ha explicat Viguer, l'òrgan especialitzat en clàusules abusives es compon d'una jutgessa titular més tres de reforç, i el pròxim 12 de febrer s'incorpora una més. Està previst que cada jutge dicte de mitjana entre 900 i 1.000 sentències a l'any. De fet, la setmana que ve s'aconseguirà el procediment número 1.000 acabat.

Per a Viguer, el jutjat "ara mateix està funcionant a un ritme bastant raonable", amb 2.850 judicis i vistes assenyalats fins a setembre de 2018. "Fem el que podem. Crec que tirarem endavant. Tenim l'experiència del que va succeir amb els productes financers complexos (preferents, subordinades...), amb els quals arribarem a 20.000 demandes, i ara solament queden 400" per resoldre, ha explicat. No obstant açò, el deganat ha demanat tres funcionaris de reforç per a aquest jutjat davant la previsió d'entrada d'assumptes, la mitjana diària dels quals està en 50 demandes en aquests moments. Solament al setembre de 2017 es van registrar 1.673, una dada que Viguer qualifica com a "tremend".

La "immensa majoria" d'aquestes demandes, afirma Viguer, tenen a veure amb les despeses de formalització de les hipoteques, que en virtut de recents sentències han d'assumir les entitats financeres, però que van obligar a pagar als compradors dels habitatges. "Vaig a necessitar més jutges segur, però no sé si vaig a disposar d'ells", ha relatat el degà de València. 

En el seu conjunt, el passat any va ser "molt complicat" en els jutjats de València, segons Viguer, per l’"enorme trastorn" que va provocar l'incendi registrat en la Ciutat de la Justícia el 10 de setembre i pel que ha definit com un "bucle malenconiós" en referència a les queixes per l’"escàs interés" en la justícia que es deriva de la falta d'inversió i mitjans per part dels poders públics.

Els jutjats de la ciutat van rebre en total 40.378 demandes (un 1,4% menys que en 2016), amb un increment "alarmant" del 35% en contenciós administratiu per les demandes del personal interí de llarga durada i del 2,8% en violència de gènere, que va arribar a les 5.020 denúncies.

En altres àrees, es van comptabilitzar 337 execucions hipotecàries (enfront de les 420 de 2016 i les 1.753 que va haver-hi en 2009), 7.500 demandes relacionades amb préstecs i crèdits, 1.800 desnonaments no hipotecaris i només 47 concursos de creditors de persones físiques. En social, va haver-hi 6.690 demandes per acomiadaments, 45.576 assumptes en els jutjats d'instrucció, 3.500 en els jutjats del mercantil i 7.000 en penal.

Sobre l'incendi que va afectar, en major o menor mesura, a vuit jutjats de primera instància el passat mes de setembre, Viguer considera que la seua detecció "va ser tardana" i creu que, si s'haguera produït abans, els "catastròfics danys" haurien sigut menors. De fet, la Ciutat de la Justícia va estar paralitzada sis dies hàbils, la qual cosa va suposar un "trastorn enorme" en haver-se de suspendre 2.500 vistes i judicis. Les previsions del deganat apunten al fet que els jutjats número 5, 6, 7 i 10 puguen tornar a les seues antigues dependències al març, mentre que l'1, 2, 3 i 4, que van quedar "destruïts", ho faran al juny.

Viguer ha destacat el pla de xoc iniciat amb set jutges de reforç per a accelerar els judicis i vistes suspesos (568 en civil, 812 en social i 448 penals), i posa l'accent en la necessitat de recuperar els 2.500 expedients calcinats, dels quals 2.000 són del jutjat de primera instància número 3. Actualment, s'ha aconseguit reconstruir el 15% dels expedients, uns 300, però el treball és lent i ardu, ja que cal contactar amb les parts per a recuperar les còpies i contrastar-les.

El degà dels jutges ha volgut insistir de nou en el "bulo" que va circular respecte a la possible relació de l'incendi amb casos de corrupció: "És absolutament fals que quedara afectat cap expedient penal, ja que els jutjats eren de primera instància i s'ocupen de deutes, arrendaments, préstecs...".

València ha posat en marxa com a experiència pilot la implantació de l'anomenat coordinador de parentalitat, un col·laborador del jutge per a "normalitzar relacions de parella molt conflictives" en determinats processos de divorcis amb menors.

Segons Viguer, aquesta figura pretén evitar la constant intervenció del jutjat en l'execució d'una sentència de divorci. El seu treball consisteix a entrevistar-se amb els progenitors i amb els propis menors per a acostar postures entre ells que faciliten el procés. "Quan vaig saber que existia en altres comunitats vaig decidir iniciar una experiència pilot seleccionant 10 casos. Els resultats són absolutament espectaculars", ha dit.

La intervenció ha permés "recuperar relacions absolutament trencades, fins i tot amb els fills", per la qual cosa el deganat de València vol realitzar una avaluació per a plantejar a la Conselleria de Justícia una col·laboració d'aquest tipus, en la qual s'impliquen, a més dels jutges, els gabinets psicosocials.