El Govern valencià blindarà pressupostàriament, mitjançant una nova llei integral, els serveis socials per a equiparar-los amb altres drets essencials com la sanitat o l'educació. "El pressupost ha de garantir el dret i no a l'inrevés. A ningú se li ocorreria dir que l'escolarització d'un xiquet està condicionada per la disponibilitat pressupostària. Doncs en serveis socials, el mateix".

Amb aquestes paraules ha definit l'esperit de la futura Llei de Serveis Socials Inclusius la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, en la presentació aquest dimecres de l'esborrany del text, en l'elaboració del qual ha treballat durant quasi dos anys el departament que dirigeix, Igualtat i Polítiques Inclusives.

La norma, segons Oltra, pretén, d'una banda, "garantir la universalitat del sistema", i per un altra "posar ordre" en la "situació caòtica" en la qual es trobaven els serveis socials valencians, "desmantellats", amb manques de personal i amb part del mateix privatitzat.

De fet, el nou text tractarà de fugir d'una visió "assistencialista i caritativa" amb una actualització legislativa que posarà al dia la llei aprovada en 1997 i que no es va desenvolupar. Segons la vicepresidenta del Consell, la falta de coordinació ha provocat situacions com que una mateixa ajuda d'emergència haja sigut oferida per dues entitats benèfiques i per un ajuntament.

La "llei de la legislatura", com l'ha definit Oltra, suposarà crear el sistema públic valencià de serveis socials i blindar el model iniciat per l'actual Executiu, que per a enguany contempla una dotació de 41 milions d'euros en el pressupost (quatre vegades més que en 2015), 1.574 contractacions de professionals (les plantilles es quadrupliquen respecte a 2015) i una ràtio d'un professional cada 2.781 habitants, enfront de la 1/12.742 de fa tres anys.

La llei garantirà l'accés a les prestacions a totes les persones amb residència efectiva a la Comunitat Valenciana, i també als valencians que residisquen en l'exterior si aqueixa ajuda els serveix per a retornar després d'haver emigrat (per exemple, per a una residència d'ancians o de diversitat funcional).

Per a açò, es basarà en quatre pilars: la consolidació d'un sistema públic digne, el municipalisme (els ajuntaments seran la porta d'entrada), la prevenció i el rescat de persones (a través de recursos com la renda valenciana d'inclusió o les ajudes a la dependència).

El text reflecteix que cap prestació arreplegada en el mateix estarà condicionada per la falta de dotació pressupostària. D'aquesta manera, la Comunitat Valenciana serà la primera autonomia que reconeix els serveis socials com d'interès general. "Seran un dret social propi i inalienable. No hi haurà problemes per a contractar personal perquè les lleis d'estabilitat donen prioritat als serveis essencials", ha explicat Oltra.

Respecte als titulars dels drets, la llei crearà un catàleg de prestacions i serveis mínims. A més, disposarà de zones bàsiques, àrees i departaments de serveis socials que equivaldran a l'atenció primària, especialitzada i hospitalària del sistema sanitari. De la mateixa manera, hi haurà eines especialitzades com una targeta d'informació que preveu integrar-se en el SIP sanitari, on figurarà l'historial social de la persona (si és depenent, si ha patit violència de gènere...) per a millorar la seua atenció.

Respecte al model de gestió, donarà prioritat al sistema públic com a primera opció. En segon lloc es recorrerà al concert social amb entitats sense ànim de lucre (enguany entra en vigor l'atenció a 9.551 persones en 442 centres). Finalment, si no es pot cobrir un recurs amb cap d'aquestes dues fórmules, es recorrerà a la contractació amb empreses privades. La llei fixarà la composició dels equips professionals i la ràtio en una mitjana d'un professional per cada 2.300 habitants (variarà en funció de la grandària del municipi).

A més, "els serveis s'adaptaran a les persones, i no a l'inrevés", segons Oltra, la qual cosa suposarà dissenyar programes d'intervenció a la mesura de la persona. "Tots anem a passar alguna vegada en la nostra vida pels serveis socials, per a un títol de família nombrosa o per una necessitat concreta", ha afegit Mónica Oltra.

Els ajuntaments seran la porta d'entrada dels usuaris al nou sistema. La llei també crearà òrgans de coordinació amb altres institucions, el Consell Valencià d'Igualtat, Inclusió i Drets Socials i l’Institut Valencià de Qualitat en Drets Socials, que es dedicarà a la investigació i formació per al reciclatge de professionals en aquest àmbit.

Respecte al calendari d'aprovació i posada en marxa de la norma, Oltra espera que puga aplicar-se durant l'últim trimestre d'enguany, "si pot ser abans, millor". El Consell va declarar d'urgència la tramitació del text fa un mes per a escurçar els terminis.