El passat 15 de desembre, i a instàncies de l'alcalde, Joan Ribó, la Junta de Govern Local va aprovar proposar la personació de l'Ajuntament per aquests fets en considerar que "podrien ser constitutius d'un delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i un delicte de desordes públics, segons detalla la pròpia Brigada Policial d'Informació de València de la Prefectura Superior de Policia", ha explicat l'Ajuntament.

Igualment, ha apuntat que en la interlocutòria del citat jutjat -del passat 31 d'octubre- es feia oferiment a l'administració local perquè emprenguera les accions pertinents pels possibles danys patits.

D'aquesta manera, Ribó va proposar la Junta de Govern Local "l'exercici d'accions per a la defensa dels interessos públics que correspon defendre" al consistori i "garantir els drets de tot tipus, inclosos els patrimonials, que puguen haver-se vist afectats per les actuacions objecte d'instrucció penal".

El primer edil ha manifestat que "és indiscutible, a més, l'obligació municipal, dins de les seues competències, de realitzar tota acció que es considere necessària en vista a preservar l'ordre públic i garantir la seguretat ciutadana".

"A més, tenim un compromís ferm amb la democràcia i el dret de qualsevol persona a manifestar les seues idees pròpies, com a dret constitucional. En definitiva, el dret a la discrepància sense recórrer en cap cas a la violència, com van fer els grups ultres el passat 9 d'Octubre", ha plantejat Joan Ribó.

El responsable municipal ha considerat que és "una obligació de l'Ajuntament" i "un deure que s'ha marcat el govern municipal, treballar per a eradicar els delictes d'odi" i les "actituds de confrontació al legítim dret de manifestació".