La sentència amb data del passat 12 de desembre, donada a conéixer aquest dijous pel TSJCV, confirma la condemna dictada per l'Audiència provincial d'Alacant i rebutja el recurs plantejat per la defensa de l'home.

Segons els fets provats, l'home va reprendre la relació sentimental amb la seua exparella, amb la qual tenia un fill de 14 anys, en l'estiu de 2015. No obstant açò, les discussions en la vivenda familiar eren constants, i el 22 de desembre d'eixe any la dona va decidir acabar la relació.

L'home va insistir i van quedar per a sopar en un restaurant sobre les 21.30 hores. Llavors es va iniciar una nova "renyina" i van eixir del local a les 21.45 hores en el cotxe d'ella i en direcció cap a Alacant per una via de servici. En la partida de El Morrón, ella, davant l'estat "més alterat i violent" del seu agressor, es va baixar del cotxe i va ser el moment que ell va aprofitar per a agredir-la amb "una pedra de considerables dimensions" i amb "ànim d'acabar amb la vida", sense que ella "poguera defendre's, colpejant-la violentament i repetidament en el cap i el rostre fins a matar-la".

Posteriorment, va ocultar el cos en uns esbarzers i es va marxar. L'home se'n va anar a casa, es va dutxar i va canviar de roba i l'endemà va arreplegar el cadàver i ho va traslladar a una casa abandonada.

Per tot açò, l'Audiència d'Alacant li va condemnar a 25 anys de presó per un delicte d'assassinat i al pagament de 184.800 euros al fill que tenien en comú, 153.000 a l'altre fill d'ella, 100.000 euros als seus pares, 40.000 a les seues dos germanes i 13.000 euros al seu excònjuge.

Front açò, la defensa de l'home va presentar un recurs contra la qualificació dels fets com a assassinat i va reclamar la seua qualificació com a homicidi i va argumentar que existia una ferida de defensa. Va estimar que la "traïdoria domèstica" no era compatible amb els fets provats.

No obstant açò, el TSJCV assumeix l'argumentació de l'Audiència quan afirma que la conducta de l'acusat té "ple encaix" en la traïdoria per les circumstàncies del lloc i moment, per l'absoluta confiança de la víctima davant una possible agressió, per l'absència de qualsevol signe de defensa o perquè no hi ha una baralla prèvia. I remarca que "l'única lesió compatible" amb una defensa és un hematoma en la cara exterior del braç esquerre, "no hi ha cap altra".

I subratlla que el "relat històric" dels fets és "plenament compatible" amb una situació "d'indefensió de la víctima que constitueix l'essència de la traïdoria"; pel que agrega: "Els arguments del recurrent, no permeten enervar l'aplicació de la traïdoria sobrevinguda", i ho raona en el fet que van quedar a sopar i es van marxar junts en el cotxe.

Així, explica que la traïdoria sorgeix per "sorpresa, de manera sobtada, d'imprevist, fulgurant i sobtat"; mentre que la traïdoria sobrevinguda es produeix després que un primer enfrontament, "sense situacions traïdorenques", es produeix un canvi i l'agressor obté un avantatge.