Una trentena d'artistes desafia el control social en una exposició de l'IVAM

  • La mostra, que és la primera col·laboració del museu amb el MAXXI de Roma, es podrà visitar en la Galeria 7 de l'IVAM fins al 8 d'abril de 2018.
  • El treball inclou també vídeos, escultures, instal·lacions, fotografies i pintures d'artistes com Zang Yue, detingut a la Xina en els anys 2000.
  • "Quanta més tecnologia tenim, hi ha menys llibertat", ha declarat el comissari d'este projecte desenvolupat després d'una investigació de dos anys.
Please come back en l'IVAM
Please come back en l'IVAM
Europa Press

L'exposició 'Please come back. El món com a presó?' porta a l'Intitut Valencià d'Art Modern (IVAM) més de mig centenar d'obres de 26 artistes internacionals que reflexionen sobre la presó com a metàfora del món contemporani i sobre el món contemporani cada vegada més "tecnològic, hiperconectat i controlat" com a metàfora de la presó.

Es tracta de la primera coproducció internacional que realitza l'IVAM amb MAXXI - Museo nazionale delle arti del XXI secolo de Roma, el director del qual i comissari de la mostra, Hou Hanru, ha estat este dilluns a València per a presentar-la al costat del director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés.

"The more technology we have, the less freedom we have" (Quanta més tecnologia tenim, hi ha menys llibertat). Així ha resumit Hanru la filosofia d'esta exposició basada en un treball d'investigació de dos anys "que encara continua", ha apuntat.

Hanru ha reivindicat la capacitat de l'art enfront de l'augment del control i la vigilància de la societat. "Els artistes han de treballar junts per la resistència al que està succeint", ha subratllat, i ha estés el "desafiament" a les institucions.

La mostra, -que es podrà visitar en la Galeria 7 de l'IVAM fins al 8 d'abril de 2018-, pren el seu títol de l'obra PLEASE COME BACK del col·lectiu d'artistes francesos Claire Fontaine, un treball que mostra amb llums de neó les paraules please come back sobre el concepte de presó més enllà de les seues fronteres físiques.

Estructura

El recorregut expositiu s'estructura entorn de tres seccions. La primera part, 'Darrere dels murs' representa la presó com a lloc de resistència, "des d'una dimensió física", ha apuntat el comissari, mentre la segona part, 'Fora dels murs', al·ludeix a l'omnipresencia dels sistemes de control i vigilància que converteixen la ciutat actual en una presó gegantesca.

La tercera part, 'Més enllà dels murs', es refereix "als murs que veiem i els que no veiem", segons el comissari en al·lusió al control i les restriccions de llibertat que es presenten com a necessaris en la nostra societat, especialment després de l'11 de setembre de 2011.

L'exposició incorpora l'obra 'Projecte per a presó abandonada. Galeria IV.I' (2008) de les artistes valencianes Patricia Gómez & Mª Jesús González i 'Les joies de la corona' (2009) de l'hispà-cubà Carlos Garaicoa, delicades joies en plata que reprodueixen centres privatius de llibertat molt coneguts com la base naval de Guantánamo, el KGB o la Stasi.

Inclou també vídeos, escultures, instal·lacions, fotografies i pintures d'artistes com Zang Yue, detingut a la Xina en els anys 2000, i que mostra la vida diària en la presó; Rem Koolhaas, que va imaginar un àrea de murs tancats en la qual els ciutadans es converteixen en presoners de l'arquitectura; Jananna Al-Ani, que se centra en la relació entre la fotografia i el vol en la història dels conflictes moderns; o Omer Fast, la pel·lícula del qual mostra una conversa amb un operador de drons nord-americà en la qual descriu incidents en els quals l'avió no tripulat havia disparat contra civils.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento