L'empresari va ser arrestat i posat en llibertat al gener de 2016 per una de les peces derivades del cas Imelsa, la relativa a l'empresa Construccions i Infraestructures Educatives S.A (Ciegsa), que encara s'està investigant.

"Lamente no poder contestar a les preguntes, però seguint instruccions del meu advocat en tractar-se d'un assumpte que es troba sota investigació judicial, no vaig a poder realitzar cap manifestació, però jo sempre he actuat dins de la més estricta legalitat", ha remarcat.

Així ho ha indicat Luján en una compareixença en la comissió de les Corts que investiga els sobrecostos de més de 1.000 milions d'euros en l'empresa Ciegsa. Segons l'informe d'Intervenció que la Generalitat Valenciana va remetre a la Fiscalia, l'empresa Construccions Luján SA hauria realitzat obres que van incrementar el seu import d'adjudicació per valor de més d'un milió d'euros.

Així mateix, este dilluns ha comparegut en les Corts l'exconseller delegat de l'empresa constructora, Germán Luján, qui, a preguntes dels diputats, s'ha limitat a dir que ell s'encarregava de les compres per a les obres "i punt", per la qual cosa no coneixia a Máximo Caturla, Marcos Benavent, ni a Alfonso Rus.

Insistit per la relació de la mercantil amb Ciegsa, els plecs de condicions, si va haver-hi "pressions" per a presentar-se al concurs d'adjudicació de les obres, comissions o com era el plec de condicions, ha reiterat: "Jo portava les compres, em deien que feia falta açò, ho comprava i punt. Si sabera un poc més ho diria, però no tinc res a veure", ha remarcat al que els diputats han deixat de preguntar.

"ÉS QUASI IMPOSSIBLE QUE HI HAGUERA UNA TRAMA"

D'altra banda, també ha assistit a les Corts el fundador i president de l'empresa Torres Cámara y Cia., Juan Francisco Cámara, qui ha indicat que va construir uns 30 centres escolars en una UTE amb una altra mercantil i ha considerat "difícil i quasi impossible" que hi haguera una trama corrupta en Ciegsa perquè hi havia molta gent implicada en la firma dels projectes -entre enginyers, projectista i supervisors- i, a més, ha defès que en cada projecte hi havia un director d'obra i un projectista diferent.

Així mateix, ha negat que en els modificats d'obra hi haguera irregularitats i, sobre esta qüestió, ha explicat que algunes de les obres que van realitzar encarien el seu preu final a causa de "situacions tècniques que es produeixen dins del projecte i que no es contemplaven" com poden ser temes geològics pel sòl on se'n va a construir un centre o perquè no hi ha formigoneres i es deu utilitzar un formigó anticongelant que no es pensava i que és car.

"Eren costos necessaris per a complir l'objectiu d'acabar el col·legi", ha defès. En este punt i insistit per l'increment del cost de les obres en el col·legi Pare Majón d'Elda la licitació del qual va ser per tres milions i el cost final de 10 milions, Cámara ha explicat que va haver-hi diversos problemes durant les obres ja que es va haver de demolir un edifici que no estava previst, realitzar una fonamentació per

micropilotatje i alçar una biblioteca.