L’any 2001, un d’aquests palaus, el de Saragossa, fou declarat Patrimoni Arquitectònic de la Humanitat per la Unesco, i és la seu, des de 1987, de les Corts d’Aragó. De fet, el Palau Reial de Saragossa fou, inicialment, una residència d’estiu dels reis musulmans, i el seu nom, l’Alfajeria, deriva d’un d’ells: Abu Jafar. Entre 1047 i 1081, Abu va incloure, dins d’una muralla amb planta de rectangle irregular, un pati amb un jardí amb salt d’aigua i pòrtics amb arcs-pantalla d’una extraordinària qualitat formal. Poc després, al 1118, la taifa fou conquerida i ocupada pels exèrcits dels reis cristians. El 1350, un dels reis amb una història personal més moguda, el rei Pere iv, dit El Cerimoniós, i dit també El del Punyalet, renovellà i amplià el palau, car hi va fer llargues estances (encara que estigués bolcat vers la Mediterrània, com quasi tots els reis de l’època. El 1492, el rei Ferran ii, dit El Catòlic, hi afegí noves sales i grans escales i galeries, que eren una traducció arquitectònica de la seva voluntat d’esdevenir el monarca d’un gran Estat modern. En canvi, al 1593, Felip ii decidí no utilitzar el palau com a residència reial i transformar-lo en ciutadella militar per a controlar els súbdits d’una de les capitals de la Confederació de Catalunya i Aragó.