Així consta en una resolució, facilitada pel tribunal valencià, en la qual es desestima el recurs d'apel·lació formulat per l'advocat de Sanjuán i es confirma la decisió del Jutjat de Vigilància Penitenciària i de la Junta de Tractament de la presó. D'esta forma, la condemnada a sis anys de presó per la peça principal del cas Cooperació, per irregularitats en ajudes al Tercer Món, seguirà en segon grau.

El tribunal assumeix que la condemnada és una persona que gaudeix d'una "perfecta integració social", que posseïx un adequat suport familiar i social i que gaudeix d'una adequada educació i formació. Però estes condicions "ja les gaudia abans de cometre el delicte", adverteix la Sala, que agrega que, és més, estes mateixes circumstàncies li van permetre actuar com ho va fer, "ja que sense elles mai hauria pogut accedir a la condició professional que li va servir de base per a la seua actuació".

Sobre este tema, agrega que estes circumstàncies "no poden portar-nos a la conclusió simplista d'afirmar que com si escau no cap que la pena complisca les finalitats de reinserció social i reeducació, ja que abans estava formada i integrada socialment, puga eludir el seu compliment en poder-se entendre que per a ella no té sentit algun. Creant d'esta manera una categoria especial de persones que se situen per damunt de llei", adverteix.

A més, estem davant un cas -agrega el tribunal- d'un delicte que ha tingut una "gran repercussió" i "no pot donar-se la imatge a la societat que per tractar-se d'una persona de certa categoria social la pena si escau és merament testimonial". És "necessari", indica la Sala, que la condemnada tinga una "formació moral" que faça que rebutge els seus actes anteriors, assumint la seua pròpia responsabilitat i, en definitiva, el delicte pel qual va ser condemnada.

El tribunal també té en compte que la condemnada té una "plena integració" en el centre penitenciari participant en diferents activitats, "però no basta que haja pogut desenvolupar-les, sinó que eixes expectatives han de quedar consolidades al llarg del compliment de la pena, fins a l'extrem que descartant eixe mer acatament formal puga afirmar-se que representen una conducta plenament arrelada".

Al costat d'estos arguments, el TSJCV recorda la "gravetat" de la pena imposada, de la qual amb prou faenes porta un terç de compliment, amb l'agreujant que la seua situació penitenciària no està del tot consolidada en haver d'encara sotmetre's a l'enjudiciament d'altres dos de les peces separades del cas Cooperació.