Sis de cada deu aturats valencians són pobres i quatre de cada deu treballadors amb contracte temporal, també. Esta és una de les principals conclusions de l'informe 'Anàlisi i perspectives CV 2017', que presenta este dilluns l'Observatori d'Investigació sobre Pobresa i Exclusió a la Comunitat Valenciana, integrat per la Universitat CEU Cardenal Herrera, Cáritas CV i la Fundació Foessa.

Segons destaca, a través d'un comunicat, el director de l'Observatori, el professor de la CEU UCH Enrique Lluch, "en esta quarta edició de l'informe s'ha analitzat la pobresa i les desigualtats des de la perspectiva del treball remunerat, ja que l'ocupació és la millor forma d'acabar amb elles".

Segons l'estudi d'este observatori, el col·lectiu més afectat per la pobresa és el dels aturats: de cada deu aturats a la Comunitat Valenciana, sis són pobres. Però en el cas dels treballadors amb contracte temporal, la taxa de pobresa també és molt destacada: afecta ja quatre de cada deu i creix, passant del 30% al 40% en l'últim any. No obstant açò, solament huit de cada cent treballadors amb contracte fix són pobres i estos ho són amb una renda més elevada que la dels aturats en situació de pobresa.

En el cas dels aturats valencians, la seua situació s'agreuja perquè els instruments de l'Estat de Benestar per a suplir la seua falta total d'ingressos són inferiors a la Comunitat Valenciana a la mitjana de l'Estat espanyol, amb unes taxes de cobertura que s'han reduït al llarg de la crisi.

"El percentatge de beneficiaris de prestacions per atur respecte al total d'aturats ha caigut 21 punts en sis anys: del 68,9% en 2010 al 47,9 en 2016. És este últim any, la taxa de cobertura als aturats a la Comunitat Valenciana és 4,1 punts inferior a la mitjana espanyola", destaca el professor de la CEU UCH Enrique Lluch, director de l'Observatori.

Encara que les xifres agregades demostren que l'ocupació creix en l'últim any, els autors de l'informe de l'Observatori sobre Pobresa i Exclusió de la CV assenyalen que la millora ha sigut inferior a la de l'any passat.

"Segons les dades de l'EPA entre el primer trimestre de 2016 i el primer trimestre de 2017, s'han creat 51.700 llocs de treball a la Comunitat Valenciana, enfront dels 56.500 de l'any anterior. Per tant, encara que l'economia segueix generant ocupació, ho fa a un ritme menor. I a açò se suma que solament 5.500 noves ocupacions són a temps complet, és a dir, nou de cada deu contractes realitzats en este període són a temps parcial, un 35% dels quals són, a més, temporals", detalla.

Esta creació d'ocupació, "és també asimètrica des del punt de vista geogràfic: la província d'Alacant ha concentrat el 86% d'estes noves ocupacions a la Comunitat Valenciana i el 64% del descens de l'atur. Dels 51.700 nous llocs de treball, València ha creat 6.500 i Castelló menys de mil", assenyala el professor de la CEU UCH Enrique Lluch, coautor de l'informe al costat d'Eduardo Esteve i Miguel Torrejón.

"POBRESA LABORAL"

L'augment de l'ocupació, fonamentalment a temps parcial, ha implicat una evolució negativa dels salaris. El percentatge d'assalariats amb retribucions per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a la Comunitat Valenciana, segons dades de l'Agència Tributària, ha passat del 33,7% en 2009 al 37,6% en 2014, retrocedint solament al 36,8 en 2015. Esta xifra ascendeix al 41,7% en el cas de les dones. A més, la caiguda en termes generals del poder adquisitiu dels salaris és del 9% a la Comunitat Valenciana, un punt per damunt de la mitjana espanyola.

Per açò, segons el professor Enrique Lluch, "segueix existint un percentatge significatiu de persones que encara tenint ocupació remunerada no poden eixir de la pobresa. Esta "pobresa laboral" és "una realitat que pareix assentar-se en l'actual procés de creació d'ocupació i fa que la consecució d'un treball no siga necessàriament un camí segur per a eixir de la pobresa i la privació".

De fet, l'informe arreplega que les persones que arriben amb dificultat o molta dificultat a final de mes no deixa de créixer. Encara que la tendència a l'alça s'ha frenat en els dos últims anys, segueix per damunt de les xifres prèvies a la crisi econòmica i afecta més del 40% de les llars. Així, per exemple, el percentatge de llars que no poden mantindre la seua vivenda a una temperatura adequada a l'hivern no ha deixat d'incrementar-se des de 2011, arribant a un de cada cinc llars valencians en 2016.