Les infraestructures tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels habitants d'un territori. Ja siguin obres de tractament de residus, carreteres, canalització d'un riu o construcció d'un carril bici, totes busquen el benestar de la població.

Entre els diversos programes que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té en marxa destaca el PSG, el programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans. Amb una dotació de 15 milions d'euros, aquest pla busca "combinar les infraestructures verdes amb les grises", afirma Antoni Farrero i Compte, coordinador general d'Infraestructures de l'AMB.

El que es busca és que tinguin una integració amb el territori, com són la gestió "dels espais oberts que siguin transversals i que unifiquin sectors de la ciutat", i que les carreteres i autovies puguin integrar-se millor en el teixit urbà.

Aquest pressupost se subdivideix entre cinc milions destinats a la recuperació d'espais fluvials als marges del riu Llobregat, quatre milions per a treballs de revitalització d'espais fites al riu Besòs, als seus afluents i la zona del Maresme; dos milions per a la revaloració de recursos i quatre milions per a obres de mitigació dels efectes de les infraestructures.

Segons precisa Farrero Compte, aquest programa compta amb quatre línies d'actuació: inversions als espais fluvials metropolitans dels rius Llobregat i Besòs, recuperació de zones degradades i resolució de problemes d'encaix entre les zones urbanes i els entorns naturals, integració de les infraestructures viàries, energètiques i de serveis al paisatge metropolità i gestió dels espais forestals i agrícoles amb una cura per la biodiversitat.

"Busquem que les infraestructures no siguin una barrera entre la ciutat i els espais verds, o dins de la mateixa ciutat", indica Martín Gullón, coordinador de programes d'infraestructures de l'AMB. Hi ha una sèrie de carreteres com la C-31 o la B-23 "que són antigues i que busquem que s'integrin al territori", afegeix.

"Hi ha determinades infraestructures que quan les ciutats creixen i les absorbeixen deixen de ser carreteres o autovies i passen a ser carrers", apunta Farrero Compte. Un exemple és com la C-31 a Badalona ha suposat una divisió de la ciutat, i els plans de l'AMB promouen una integració per mitjà de la creació d'espais verds, i també d'una promoció del transport públic perquè circulin menys cotxes.

El manteniment de les rondes, les vies ràpides de comunicació viària amb Barcelona, també és competència de l'AMB, que destina 8,9 milions l'any al seu manteniment, gran part del qual es destina als costos energètics.

Amb el PSG s'han encarat 29 actuacions d'obres públiques, que són sol·licitades pels ajuntaments i executades per l'AMB. Algunes poden tenir un pressupost de 100.000 euros i unes atres arribar a 1,5 milions. Segons indiquen Gullón i Farrero, la idea és anar executant els projectes al llarg dels pròxims dos anys.

El riu Besòs i els seus afluents han estat destinataris d'obres de l'AMB. A Barberà s'ha construït la passarel·la del Molí Vermell sobre el riu Ripoll i a Montcada i Reixac s'han executat dues fases del projecte de reacondicionament del Passeig Fluvial del Besòs, consistent en nous accessos i millora dels camins.

També s'ha recuperat la infraestructura a la Serra de la Marina al Bosc d'en Vilaró i els torrents dels Avellaners i la Vallençana. A Ripollet s'ha recuperat l'ecosistema fluvial del riu Ripoll de Barberà fins a la presa de Barneda, amb una connexió per als vianants als dos marges.

El Llobregat, tradicionalment una frontera entre les zones urbanes i rurals de l'àrea metropolitana, ha passat a ser un eix integrador. Per a això, des de l'AMB i els municipis de la regió s'han fet infraestructures perquè els marges siguin espais verds lúdics, àmbits per realitzar vida sana o vies de transport sostenible entre les ciutats.

Entre els treballs projectats es troben les noves infraestructures de Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló, entre altres municipis. Aquests treballs complementen els ja executats en els darrers 10 anys.

Els treballs de recuperació comprenen l'adequació de camins i accessos a la vora del riu, obres de millora paisatgística i panells que expliquen la flora, fauna i la història de les construccions de l'entorn. També s'han fet obres contra les inundacions.

No obstant això, diu Farrero Compte, queden obres pendents de resoldre, com la connexió a la zona de la riera de Rubí.

El 53% de la superfície de 36 municipis de l'àrea metropolitana són espais oberts. Sumant els jardins urbans arriba al 67%.

L'AMB aporta 5,7 milions en inversions anuals a aquest parc que envolta cinc municipis. Els equips tècnics de l'organisme estan redactant un nou pla de protecció, que es pot aprovar al primer trimestre de 2018.

Entre els objectius del PSG està la valorització de la biomassa dels boscos. "Aprofitar la biomassa permetria substituir les calderes als municipis. Seria una energia més neta i sostenible que l'actual model basat en els combustibles fòssils, apunta Farrero.