Com passa a totes les ciutats, cada zona de Barcelona és diferent i té trets característics. En alguns casos són barris amb molt pes comercial, o amb un polígon industrial o amb molt dinamisme cultural, però també n’hi ha que tenen mancances sobre les que cal actuar o on es detecten certes dinàmiques que cal aturar.

Per això, quan es pensen les polítiques per activar l’economia d’un districte, cal tenir en compte cada una de les realitats diverses per poder dissenyar mesures que responguin a les necessitats de les persones que hi conviuen. I, per poder-ho fer, és necessari acostar-se als barris i, des de la proximitat, construir un projecte a mida d’impuls i dinamització.

Amb aquest plantejament, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una nova política de desenvolupament econòmic local que s’orienti a oferir solucions a petita escala per als diferents contextos de cada districte de la ciutat.

Concretament, dels sis on es detecten més desigualtats socials, pitjors indicadors d’atur i poca activitat econòmica. Es tracta de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu, Sants- Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí. Per a cada un, es dissenya un Pla de Desenvolupament Econòmic, a cinc anys vista.

De moment, els tres primers ja s’han presentat i, entre finals d’any i principis del vinent, està previst que s’aprovin la resta. A la pràctica, es tracta d’un full de ruta, liderat des de Barcelona Activa, amb la col·laboració dels Districtes, que integra el conjunt d’intervencions que impulsen els diferents actors dels barris, tant de l’administració pública, com del teixit social i comunitari o els agents econòmics.

L’actuació que preveu el pla es defineix a partir de la diagnosi prèvia dels indicadors socioeconòmics, les necessitats socials i veïnals i les potencialitats de cada territori. Són fruit d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat en què participen, aproximadament, una cinquantena d’entitats diferents presents als barris i que coneixen bé cada realitat.

Així, el resultat és un estratègia consensuada que es concreta en mesures enfocades a fomentar ocupació de qualitat, desenvolupament econòmic i comerç de proximitat, impulsar l’economia social i crear nous models de lideratge públic. Els Plans responen a la nova política de desenvolupament econòmic de Barcelona Activa que, per poder-ho executar i coordinar, desplega personal als barris per impulsar la transformació i l’enfortiment de la zona.

Un exemple dels projectes que sorgeixen d’aquesta manera de gestionar atenent a la proximitat és Més amb  Menys, a Roquetes, un programa de formació amb un vessant de vertebració social. 10 dones del barri han fet un  curs de costura durant 240 hores i han participat en actes importants pel territori com la Roquetes Fashion Week o l’organització de la Cavalcada de Reis i el Carnestoltes.

Quins  són  els  principals avantatges d’aquesta gestió de proximitat?

El primer avantatge és que aquests Plans de Desenvolupament Econòmic es fan amb un procés de concertació amb els agents del territori. Així, el full de ruta que és compartit i es crea activitat econòmica arrelada al territori. S’impulsa un desenvolupament econòmic amb major lideratge dels actors socioeconòmics dels districtes, més comerç de proximitat, més activitats d’associacions i entitats sociolaborals, i més activitats de col·lectius d’economia social i solidària.

Això suposa una nova manera de gestió de la ciutat en general? 

Suposa sobretot una nova manera de veure el desenvolupament local. Per exemple, a Nou Barris estem fent un estudi sobre l’oferta econòmica que hi ha a la Zona Nord i a Roquetes. Es tracta de veure l’oferta veure quina és l’oferta que

es projecta als establiments de planta baixa i creuar-ho amb una mostra representativa de veïns i veïnes per saber quines necessitats de productes i serveis tenen. Saber què s’ofereix als territoris i què es demanda. Així podrem saber quina és l’oferta que falta i què negocis seria viable situar-los a aquest territori. D’aquesta manera ataquem un problema greu com és la desertificació comercial, és a dir, que molts locals en planta baixa han quedat buits amb la crisi.

Això és un exemple concret,  però quins són en línies generals els problemes que es  volen atacar aquests plans?

Principalment dos. Les desigualtats socioeconòmiques que existeixen a la ciutat, on hi ha sis districtes que queden per sota de la renda mitjana familiar disponible de la ciutat. I per contribuir a tancar aquesta escletxa de desigualtat hem de promoure activitat econòmica en aquests territoris. El segon problema principal a abordar és l’atur que hi ha especialment en aquests sis districtes, amb unes taxes de desocupació molt per sobre de les taxes d’altres districtes de la ciutat.

A simple vista, Barcelona no  sembla una ciutat molt heterogènia. Ho és?

En comparació, Barcelona no presenta una escletxa de desigualtat com podem trobar a Nova York, però sí que és cert que des del començament de la crisi econòmica, aquesta escletxa ha crescut. Es podria dir que tenim dues ciutats segons la renda familiar disponible. Però encara tenim més ciutats quan parlem a escala de barri. La realitat social i econòmica d’un barri del districte de Sant Martí com el Besòs-Maresme s’allunya molt del que és el Poble Nou.