Així consta en una resolució, en relació amb el Decret 16/2017, de 10 de febrer, del Consell de la Generalitat, sobre el canvi de denominació de la ciutat amb la forma exclusiva en valencià.

El PP en l'Ajuntament de València va demanar cautelarment la suspensió del decret per diversos motius: per haver transcorregut el termini d'un mes des que va ser sol·licitada la suspensió del decret en via administrativa; i per danys i perjuís.

Sobre este últim argument, els 'populars' es referien a danys per l'adaptació a la nova denominació del municipi de tot la senyalística municipal, senyals de trànsit, cartelleria, publicacions oficials i tràmits administratius, arxius, registres i entitats de la ciutat, la qual cosa suposava un "quantiós desemborsament i actuacions que comporta que no puga assegurar-se l'efectiu compliment de la sentència que recaiga".

Així mateix, el PP defenia que no hi havia cap interés públic rellevant tenint en compte les dates i terminis de l'aprovació del decret, "sent per contra els interessos generals els que podien veure's afectats".

El tribunal, després d'estudiar estos arguments, els rebutja. En primer lloc, adverteix que la suspensió aplicable en via administrativa, en virtut del silenci de l'administració, no resulta aplicable automàticament en via jurisdiccional.

En relació amb els interessos en conflicte, el TSJCV assenyala que els interessos particulars dels recurrents, disconformes amb la denominació de la ciutat en llengua valenciana, no poden prevaldre enfront de l'aprovació pel Govern municipal i l'autonòmic del canvi de denominació de la ciutat.

DES DE 2005

A més, respecte a l'al·legació de danys i perjuís, el tribunal indica que cal tindre en compte que el Reglament sobre l'ús del Valencià en el municipi de València, vigent des de 2005, disposa que tots els topònims del terme municipal tenen com forma oficial la valenciana.

Així mateix, l'article 17 d'este reglament contempla que els rètols, cartells, indicacions existents en els immobles, dependències i servicis municipals estaran escrits en valencià, i el mateix els béns municipals i els rètols de la via pública l'elaboració de la qual siga competència municipal.

El tribunal aclareix aleshores al PP que l'exigència denunciada està en vigor des de l'any 2005 i, per açò, "cap canvi significatiu pot produir-se en la senyalística municipal, cartelleria, publicacions oficials i tràmits administratius, arxius, registres i entitats de la ciutat amb la vigència del decret impugnat que genere quantiosos desemborsaments i actuacions".

Finalment, assenyala que és "evident" que si els recurrents obtingueren una sentència favorable i el decret fóra anul·lable o nul, "seria a partir de la fermesa del pronunciament judicial quan la denominació de la ciutat tornarà a ser la preexistent a la nova denominació, i igual que disposa el decret impugnat, serà a partir d'eixe moment quan el nom de la ciutat estarà de forma exclusiva amb la seua denominació en castellà". Per tot, rebutja la mesura cautelar dels 'populars'.