Comunitat Valenciana

La major riuada registrada en la ciutat de València compleix este dimecres 500 anys

  • Les aigües van entrar en tal quantitat, "que podia navegar una barca gran pels portals situats al costat dels ponts”, escriu un sacerdot.
  • Quan va començar a baixar el nivell del Túria, van quedar al descobert "els centenars de morts que l'aigua havia arrossegat”.
  • Segons el cronista, el devessall d’aigua va tombar tots els ponts, més de dues-centes cases i va produir més de cent morts.
Obra Especies Perdidas del archivero de la Catedral Juan Pahoner.
Obra Especies Perdidas del archivero de la Catedral Juan Pahoner.
V. GUTIÉRREZ / AVAN
Obra Especies Perdidas del archivero de la Catedral Juan Pahoner.

La major riuada registrada històricament en la ciutat de València, per devastació i nombre de víctimes, es va produir fa 500 anys, el 27 de setembre de 1517. Després de 40 dies de pluges intenses, va destruir tots els ponts de València, més de 200 edificis i va causar centenars de morts.

Una làpida commemorativa en el monestir de la Trinitat, contigu al vell llit del riu Turia, recorda la catàstrofe que va ser relatada dècades després pel sacerdot i rector de la parròquia de Sant Esteban Gaspar Joan Escolano (1560-1619), en la seua obra 'Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia', que es conserva en la Biblioteca Valenciana.

L'avinguda del riu Turia sobre la capital valenciana es va produir a les 3 de la vesprada d'aquell 27 de setembre de 1517, que era diumenge, després de 40 jornades plovent intensament sobre tota la regió i que va obligar als jurats de la ciutat a demanar ajuda urgent al rei Carlos I, llavors nouvingut a Espanya.

Va derrocar més de dues-centes cases

"Va semblar un retrat del diluvi de Noé", va descriure Escolano. El Turia va arribar a València "amb tanta força com mai ho havien vist persones vivents" i en una hora va derrocar tots els ponts que donaven a les portes de les muralles de València, el Portal Nou, el del Palau Real i dels Serrans, i gran part dels ampits dels Ponts de la Trinitat i del Mar.

El devessall d'aigua va cobrir quasi tots els carrers i va derrocar més de dues-centes cases, entre elles la del capellà de la parròquia de Sant Esteban, antecessor del cronista Escolano, que va quedar atrapat sota ella.

"La fúria i creixent del riu va ser tan temerària, que la ciutat va quedar feta una babilònia de plors i veus, nascudes dels quals morien ofegats en les aigües, i sota les cases que s'anaven caent i les mes del barri dels curtidores; i no menys augmentaven aquesta tragèdia els clams dels altres ciutadans, que esperant un altre tant de si, trencaven el cel demanant misericòrdia a Déu", detalla el sacerdot en la seua crònica.

A les 4 de la vesprada del dia 27 les aigües havien inundat quasi tots els barris de València. Solament en el carrer de Murviedro -hui carrer Sagunt- van desaparèixer seixanta edificis. Les aigües van entrar en tal quantitat, "que podia navegar una barca gran pels portals situats al costat dels ponts citats, i també per les portes dels Tints i de les Blanqueries", descriu.

"Les aigües desbordades es van estendre a moltes alqueries, causant estralls incalculables i es van enfonsar quasi tots els molins, es van obstruir les sèquies i van quedar embarrancades les terres. Allò no semblava l'Horta de València", assenyala. Les mateixes aigües van arrossegar gran quantitat d'arbres i fusta, que van ser impulsats en gran part fins al mar, per Monteolivete.

El Santíssim, en processó

"En el Convent de la Zaidía les aigües van aconseguir un nivell de deu pams i mig i van causar molts danys", per la qual cosa les religioses van haver de refugiar-se en les cases dels benefactors. Tampoc van romandre en el seu cenobi les monges del llavors convent de Sant Julián, "alarmades per les cent vint cases destrossades per les aigües i la pèrdua de més de cent vides humanes".

El Cabildo de la Catedral va disposar que el Santíssim, acompanyat del Lignum Crucis i altres relíquies, fora portat en processó als llocs més afectats, com reflecteixen el propi arxiu de la Catedral. Diversos sacerdots van romandre en la capella major de la Seu entonant salms des de la vesprada a la nit i des de mitjanit fins a l'alba van ser altres sacerdots els qui els van rellevar.

L'endemà va tornar el riu al seu llit, però les capitulars van disposar que, mentre el temps no millorara del tot, continuaren les rogacions 'ad petendam serenitatem' per torns de quatre hores.

Quan va començar a baixar el nivell del Turia, van quedar al descobert "els centenars de morts que l'aigua havia arrossegat amb si en aquell dia fatídic, que va ser recordat durant molts anys com el més nefast de tots els temps", conclou el cronista.

Una setmana després, el 3 d'octubre de 1517, els Jurats de la Ciutat van dirigir una carta al jove rei Carlos I, nouvingut a Espanya, que havia desembarcat en Villaviciosa (Astúries) el 19 de setembre d'aquell mateix any, dies abans de la riuada.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento