En este punt, Grisolía, en atenció als mitjans de comunicació, ha lamentat que els incendis són una cosa "que desgraciadament no podem controlar com hauríem de" perquè "sempre hi ha o bé equivocacions i unes altres desgraciadament males intencions", al mateix temps que ha recordat que el 80% dels focs "com a mínim" són conseqüència de "la mà de l'home bé per negligència o mala intenció", ha subratllat.

Així mateix, i després de l'entrega del document, el secretari del CVC, Jesús Huguet, ha explicat que la memòria de 2016 tracta assumptes com l'IVA cultural o la necessitat d'aprofitar els espais culturals. Així mateix, ha indicat que el CVC ha recomanat a la directora general de la radiotelevisió valenciana, Empar Marco, que "en els programes de la televisió la cultura i la ciència siguen una constant".

També, ha puntualitzat que el text arreplega les preocupacions del professor Grisolía sobre el medi ambient i ha recordat que el president del CVC sempre diu que "el dia que desapareguen els arbres desapareixeran les persones". Per tant, ha subratllat que el medi ambient i, particularment, els incendis forestals són una qüestió que la comissió de ciències del CVC ha treballat i fins i tot alguns dels seus informes han arribat a l'ONU i han suposat la creació d'una comissió per a estudiar la possibilitat de declarar els focs atemptats contra la naturalesa.

Al seu juí, encara que "s'han donat passos" en temes de prevenció i han variat les pena que s'apliquen als autors dels incendis, ha considerat que és necessari que es produïsca una major sensibilitat en la societat. "Mentre la societat no se sensibilitze, ja que 80% incendis són provocats voluntària o involuntàriament per la mà de l'home, no tenim res a fer", ha advertit.

Per tant, ha advocat per "molta educació i publicitat" sobre esta qüestió per a aconseguir major conscienciació. Així mateix, ha reclamat als mitjans de comunicació "picar" este tema abans d'estiu perquè "els incendis forestals s'eviten a l'hivern" i "és un tema que interessa a tots".

Per la seua banda, el subsecretari de la institució, Ricardo Bellveser, ha destacat el "canvi de paradigma" que hi ha en la societat actual pel que fa a èpoques anteriors. Així, ha comentat que mentre fa 50 anys els incendis "pràcticament no tenien importància i es deia que era per a fer mobles i aprofitar la llenya", ara "no hi ha cap escolar que no pense que darrere de cada arbre està la vida".

LLEI MECENATGE

Altre dels temes en el que posa l'accent el CVC és en la llei de mecenatge per a la redacció del qual la institució va elaborar un informe que es va enviar tant a les Corts com als grups parlamentaris, al govern valencià i al parlament espanyol que, segons ha destacat Huguet, "va acceptar molt bé i va dir que ho anaven a estudiar i que podria facilitar una llei de mecenatge estatal", però ha lamentat que ha quedat en "un calaix" per "tots els problemes polítics que hi ha hagut". El model que planteja el CVC, ha indicat, seria "paregut al model francés".

En un altre ordre assumptes, també proposa que les biblioteques "s'adapten" i passen a tindre un model "més dinàmic i digital" que compte amb "noves tecnologies". "Cal pensar que la biblioteques no són un dipòsit de llibres, sinó un espai cultural fortament dinamitzador de cultura i societat". De fet, ha posat com a exemple de models simptomàtics de biblioteques públiques les d'Escòcia i la Toscana que "és el centre més visitat de la comunitat en eixos espais". A València, ha indicat que hi ha centres "ben adaptats" i alguns amb quasi 3.000 visites diàries com el de Burjassot.

També, Bellveser ha apuntat que el CVC ha treballat en el canvi de paradigma de la defensa del patrimoni. "Els pobles tenen els seus patrimonis però a voltes no ho veuen, sobretot amb la casa de la senyoria i cal preservar això. Hem fet quasi mil centenar d'informes sobre defensa patrimonial perquè cal dir als pobles que eixa casa que tenen ací i que constitueix el paisatge quotidià forma part de la seua vida i és indestructible", ha remarcat.

"SOLAMENT AMB LA CULTURA HI HAURÀ PLENITUD HUMANA"

Huguet ha subratllat que el més important és pensar que la cultura "no és simplement el coneixement de saber qui ha escrit un llibre o ha fet una pel·lícula", sinó "la capacitat de fer de la persona més gran i que valore la probable adaptació a un món des d'una perspectiva d'enriquiment". "Solament amb la cultura hi haurà plenitud humana", ha reivindicat.