La institució acadèmica explica que, tal com ocorre amb productes com els caramels, xiclets, vins, sal o vinagres, el tabac presenta en Espanya un tracte especial pel que fa a la indicació de dates de durada o vida útil, d'acord amb la Llei del Codi Alimentari en la qual està inclòs.

Experts del CEU-UCH han realitzat un estudi sobre el deteriorament que, amb el pas del temps i en diferents condicions d'emmagatzematge, pateix el tabac, per a determinar si és aconsellable establir una data de consum preferent o data de caducitat per a este producte, ja que un deteriorament significatiu en la seua qualitat pel pas del temps i l'emmagatzematge inadequat pot incrementar els efectes nocius per a la salut que ja de per si mateix té el consum de tabac.

La investigació, realitzada pel Grup Seplan del CEU-UCH, constitueix la tesi doctoral de la investigadora Sandra García Fontestad, qui destaca: "Pensem que establir una data de consum preferent per al tabac podria contribuir a disminuir en part l'indiscutible efecte nociu del tabac sobre el consumidor, derivat fonamentalment de la seua fermentació. Estudiar garanties pel que fa a la manera i temps de conservació podria almenys limitar en part l'oferta d'este producte, que és de per si mateix nociu".

Per a determinar el grau de deteriorament del tabac, en esta investigació s'han analitzat mostres de cigarrets de dos marques de tabac ros i dos de tabac negre en diferents períodes de temps: als 3, 6, 9 i 12 mesos, i als 5 anys, que són els temps que s'utilitzen per a classificar els productes com a peribles, semiperibles i de llarga durada. També s'ha observat el grau de deteriorament en diferents formes de conservació pel que fa a temperatura i humitat: en condicions ambientals, en nevera o refrigerador 'no frost' (5 ºC-6 ºC) i en humidor (60-70% humitat).

La investigació del CEU-UCH ha permès validar la hipòtesi de partida: el tabac és un producte perible que perd les seues característiques originals pel deteriorament de la fulla de Nicotiana tabacum L., a causa de canvis en la morfohistologia i a l'acumulació de substàncies derivades del procés natural de fermentació que experimenten els òrgans foliars d'esta planta. A més, les condicions d'emmagatzematge -ambientals, de refrigeració i d'humitat- influeixen en la data de durada del tabac, amb diferències significatives entre el tabac negre i el ros.

DE TRES A SIS MESOS, REFRIGERAT

"Si bé als tres mesos l'estructura dels teixits de la fulla del tabac segueix en bon estat -explica la investigadora del Departament de Farmàcia del CEU autora de la tesi-, en totes les marques i mitjans de conservació estudiats les acumulacions de productes derivats de la fermentació augmenten significativament, sobretot en les mostres conservades en l'humidor".

Estos resultats empitjoren progressivament als sis i nou mesos. Ja als 12 mesos, les mostres presenten incomptables acumulacions de derivades de la fermentació i l'estructura dels teixits es troba deteriorada en totes les marques de tabac i condicions de conservació estudiades. "Els resultats als 12 mesos són similars als observats als cinc anys, per la qual cosa el tabac no pot considerar-se un producte de llarga durada", conclou García Fontestad.

D'acord amb estos resultats, la investigació conclou que "el tabac ha de considerar-se un producte semiperible, amb una vida útil, depenent de les marques, de tres a sis mesos, una mica més en el cas del tabac ros que en el negre, i ha de conservar-se refrigerat, evitant l'ús d'humidifadores". "Esta vida útil del tabac es podria establir com a data de caducitat del producte", afigen.

TABAC NEGRE I EPOC

La investigació realitzada en el CEU-UCH també confirma que les acumulacions dels productes derivats de la fermentació es produeixen en major proporció en el tabac negre. Estos resultats de la tesi de Sandra García Fontestad coincideixen amb anteriors estudis realitzats per l'equip investigador del CEU-UCH. La tesi de la investigadora María Bejarano ja havia demostrat estadísticament que el tabac negre, o tabac fermentat, causa de forma directa en consumir-ho algunes patologies de l'aparell respiratori, com EPOC i malaltia respiratòria aguda (BQT), per l'elevat nombre de substàncies derivades de la fermentació que hi ha en este tipus de tabac.

Els doctors Isabel Martínez Solís, del Departament de Farmàcia de la Universitat CEU Cardenal Herrera, Pilar Soriano Guarinos, del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, i Francisco Bosch Morell, del Departament de Ciències Biomèdiques del CEU-UCH, membres del Grup SEPLAN, han dirigit la investigació que ha constituït la tesi doctoral de Sandra García Fontestad, amb el títol 'Avaluació de la vida útil del tabac basada en la influència de l'emmagatzematge sobre els seus característiques morf-histològiques i la possible repercussió en la salut'.

La investigació ha sigut finançada a través de diversos projectes de convocatòria pública de la Conselleria de Sanitat i la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, la investigadora principal de la qual ha sigut la doctora Isabel Martínez Solís. La realització de les anàlisis botàniques s'ha dut a terme en les instal·lacions del Jardí Botànic de la Universitat de València, Laboratori d'Histologia Julio Iranzo, a l'empara del conveni interuniversitari existent.