Este arquitecte s'ha assegut hui en el banc dels acusats davant un jurat popular en l'Audiència de València i s'enfronta a una pena d'un any de presó per un delicte de tràfic d'influències, tal com li reclamen el ministeri fiscal i l'acusació -el consistori-. La defensa reclama l'absolució.

L'acusat nega haver cobrat gens per agilitzar esta llicència, que al principi figurava que era per a l'obertura d'una pensió amb cafeteria, encara que realment era per a un prostíbul. Després de la seua negació, el fiscal ha demanat a la Sala que reproduïra una conversa que manté amb la víctima en la qual s'escolta -encara que ell no la reconeix com a pròpia- com li demana "600 eurets" i "dos pólvores més quan ho tingueu inaugurat".

"Amb 600 eurets ho podem avançar", s'escolta en la conversa, i li matisa "amb açò, discreció. Si no, s'acabarà el rotllo". L'acusat ha negat que ell participara en esta conversa, encara que sí ha reconegut altres dos amb la víctima en la qual parla del pagament d'una quantitat de diners per a pagar unes reposicions a un tècnic particular, però no com una espècie de comissió.

L'acusat ha insistit: "Mai he demanat res per agilitzar una llicència perquè, a més, és naturalment impossible". També ha asseverat que "mai" va demanar l'expedient de la víctima ni va voler veure-ho perquè no podia. "Per a mi, ell és un malson ara, però abans no. Abans era la conya del romanés que anava a obrir un prostíbul...", ha agregat.

Preguntat pel fiscal si es pren tant interés amb qualsevol persona que li demana informació per a tramitar una llicència, ha respost que "sí": "Tinc un caràcter obert. Rotundament sí. Si venia de la ràdio, sí". Sobre esta última informació, l'acusat ha explicat que col·laborava en una ràdio valenciana i donava el seu telèfon i correu electrònic per a atendre dubtes o donar consells.

Sobre el cas de la víctima, ha exposat que anava a tindre "molta pista" en la ràdio i, per este motiu, ha dit, l'atenia. "Per açò volia quedar bé amb ell. La morbositat de l'obertura d'un club de cites, el cas d'una llicència innòcua...", ha prosseguit. En resum, l'acusat ha admès contactes i recomanacions a la víctima, però ha negat haver cobrat per açò.

ELS FETS

Els fets van succeir entre 2014 i 2015, quan la víctima, de nacionalitat búlgara, va sol·licitar una llicència municipal per a una pensió amb cafeteria i va ser informat que els tràmits se n'anaven a retardar a causa de la quantitat de sol·licituds.

Així, el sol·licitant es va posar en contacte amb l'acusat per telèfon i van quedar a anar a veure el local al costat d'un altre arquitecte municipal. "Quan arribem allí i vam veure que ja tenien un projecte, ens vam anar. No vam estar ni cinc minuts", ha exposat l'arquitecte.

Després d'açò, ha reconegut que van tindre més converses per telèfon i que van quedar un dia per a explicar-li l'estat de l'expedient i possibilitats. Però ha negat, tal com sí sosté el ministeri fiscal, que li demanara 50 euros per estos tràmits. Així com també ha negat que després li reclamara altres 600 més per agilitzar l'expedient.