Comencen els treballs en els nínxols de Paterna on podrien estar dos alcaldes de Xiva
Comencen els treballs en els nínxols de Paterna on podrien estar dos alcaldes de Xiva AYUNTAMIENTO DE CHIVA

Els experts arqueòlegs han començat este divendres els treballs en els nínxols 54 i 55 del cementeri de Paterna (València), finançats per la Diputació provincial, per a recuperar les restes de dos exalcaldes de Xiva i altres 40 víctimes que van ser afusellades durant el franquisme enfront de l'anomenada Paredassa de la Mort de la localitat valenciana.

La diputada de Memòria Històrica de la corporació, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a esta exhumació, promoguda des de l'Ajuntament de Xiva, al costat de l'alcalde del municipi, Emilio Morales, i el regidor de Cultura, Educació i Igualtat, Manu Clemente. "Hui hem fet un pas més per a recuperar la dignitat d'un poble que encara té ple de fosses comunes els seus cementeris i cunetes", ha manifestat Pérez Garijo, qui ha recalcat que compleixen amb la seua "obligació".

Els dos van ser afusellats el 4 de novembre de 1939.

Els alcaldes són Urbino Blay Máñez i Javier Morea Cambra els qui, després dels juís sumaríssims realitzats al costat de regidors del Front Popular, alguns d'ells afusellats el 26 de juliol de 1939, els traslladen a Paterna i els afusellen el 4 de novembre de 1939. Els supervivents van ser condemnats a penes d'entre els 20 i 30 anys de presó", segons David Mújica, investigador i impulsor dels treballs. Així mateix, entre els condemnats a presó figura Lorenzo Latorre, últim president de la Diputació de València en època republicana.

Per la seua banda, el regidor de Cultura, Educació i Igualtat, Manu Clemente ha destacat que és un deure institucional "reparar en la mesura del possible la dignitat d'estes persones, retornar-los al seu poble i contribuir amb el descans per a les famílies". El regidor de Xiva ha indicat que, per a la nova partida d'ajudes provincials, el consistori ha sol·licitat la construcció d'un monòlit i plaques en homenatge als represaliats "que van contribuir amb el cost de les seues vides a la democràcia i a la llibertat".

Afusellats el mateix dia que el doctor Peset Aleixandre

Segons la corporació, els representants del municipi de la comarca de la Foia de Bunyol van ser afusellats el mateix dia que Juan Peset Aleixandre. En els anys 70 es va exhumar el cos del doctor valencià, i la resta de les víctimes van ser traslladades als nínxols 54 i 55 del cementeri. Segons el metge forense de PaleoLab, Manuel Polo, es van exhumar des de les fosses comunes "sense cap tipus de criteri". "És la situació més complexa que hi ha per a la identificació, ja que cal individualitzar les restes òssies i després analitzar-los genèticament", ha explicat.

Per a Pérez Garijo, "es tracta d'un deute que té l'administració amb els familiars i la societat. Fa més de 40 anys que va morir el dictador i per a posar en valor la democràcia, el primer que hem de fer és complir amb les víctimes amb justícia, memòria i reparació".

En presència de familiars

Segons ha destacat l'Ajuntament de Xiva en un comunicat, en l'acte han estat presents un fill i una néta d'Urbino Blay i quatre néts de Javier Morea, a més d'alguns besnéts. Tots han emplenat el tràmit amb els forenses per a l'extracció de mostres d'ADN que permeten acarar i confirmar que les restes són les dels seus familiars. "L'acte ha sigut emotiu per als familiars, que fa uns mesos van tindre constància que podrien recuperar les restes, gràcies a una ajuda de la Diputació de València a la qual s'ha acollit l'Ajuntament de Xiva, impulsor d'esta acció", ha explicat el consistori.

L'alcalde de Xiva ha assegurat que "es tracta d'un acte de justícia, el que les famílies no solament puguen saber on estan el seu pare o el seu avi, sinó que puguen enterrar-los a Xiva al costat dels seus éssers estimats". Manu Clemente ha afegit que és "un dia emocionant, és emotiu veure a les famílies reunides, i que hàgem pogut contribuir a dignificar i reparar un afront històric".

Javier Morea Urbino Blay havien sigut alcaldes de Xiva, Urbino Blay entre 1936 i 1937, i quan va ser cridat files per a combatre el va substituir Javier Morea. Tots dos van ser empresonast en Sant Miquel dels Reis i afusellats mesos després.

Al costat d'ells, segons el consistori, també han d'estar les restes de Pascasio Fluja, que no era natural de Xiva, però vivia en el municipi en aquella època, i treballava o col·laborava com a traductor de francés en l'aeròdrom republicà de la Senyera, on ara estan els camps de tarongers de la REVA en terme de Xiva. Pascasio Fluja també va ser represaliat i afusellat en la mateixa data. Les seues restes no han sigut reclamats pels familiars, ja que no s'ha pogut localitzar.

Consulta aquí más noticias de València.