És un espai de trobada, que pretén acollir a qui vulgui ajudar Catalunya a anar endavant: prendre decisions pròpies i fer un país de primera. No ens adrecem a les cúpules dels partits, sinó a persones disposades a posar el seu gra de sorra.

Sembla que el PSC i el PP en queden exclosos.

No vaig a buscar polítics de primera línia d’altres partits, sinó persones.

Què significa i fins on arriba el «dret a decidir» que proclama.

Més autonomia ens permetrà millores molt petites, però no el que necessitem. El dret a decidir ha de permetre desenvolupar un model d’infraestructures, d’educació, de treball, d’economia...

També inclou el dret a l’autodeterminació.

És un dret reconegut a tot el món. Una altra cosa és que a Espanya ens reconeguin que som una nació, que ho som. És el dret a decidir sobre els temes que més ens uneixen als catalans. No sobre el que més ens divideix. Tot evoluciona. I pot ser que hi hagi temes nous que ara divideixen i que després uneixen. No hi ha un sostre ni un límit.

I sobre aquests temes hi ha la independència...

La democràcia no li ha de fer por a ningú. Jo no poso dates, a diferència de la frivolitat d’altres. Si ara l’autodeterminació de Catalunya no uneix, no és el tema a posar sobre la taula. Identifiquem els grans temes que uneixen. Per exemple, el concert econòmic. Si els partits en hi atrevim, hi hauria una majoria amplíssima de catalans per arribar a un acord.

Molts associen la seva proposta amb el pla Ibarretxe.

És diferent. Al Parlament basc, el pla Ibarretxe va ser aprovar amb un 51% de suport. Caldria fer cas d’una petició unànime del poble català. Jo pretenc que les peticions siguin unànimes. O molt majoritàries. I aquest és el repte.

Però si sempre es vol respectar la legalitat, la Constitució espanyola impedeix ara fer un referèndum per a l’autodeterminació.

En algun moment es pot xocar amb la realitat. Primer, són les lleis les que estan al servei de la democràcia o a l’inrevés? Penso que les lleis estan al servei de la democràcia. Si una majoria amplíssima del poble català s’expressa en una direcció, les lleis es poden adequar. I segon: Hi ha moltes coses sobre les quals podríem exercir el dret a decidir i no cal reformar-la. Si es permet un concert econòmic als navarresos i als bascos, també per als catalans, no?

El gran repte de la Casa Gran del Catalanisme seria defensar l’Estatut si el Tribunal Constitucional [TC] el retalla?

Més que de la Casa Gran, de Catalunya sencera. Hi hauria un xoc de legitimitats. El TC té una funció, però el poble de Catalunya va votar que sí en un referèndum, pel 74%. Com pot un TC tan deslegitimat canviar l’opinió d’un país?

Això vol dir que ens estem preparant per quan el TC tombi l’Estatut?

En aquest cas, el pla b és clar: Primer, consulta al poble de Catalunya. Si no s’autoritza la consulta, votació al Parlament de Catalunya. Tercer, creació d’un govern de concentració amb els partits disposats a defensar l’Estatut abans de passar per Madrid. Quart, compromís d’aquest nou govern de votar igual a Madrid que a Catalunya. Si això no surt, demanarem eleccions anticipades a Catalunya.

Estarien disposats a renunciar a la presidència?

Si es produeix la sentència negativa del TC i s’accepta un govern d’unitat en aquestes condicions, jo estic disposat a no posar condicions prèvies sobre la presidència. Després jo reclamaré, quan hi hagi eleccions, que la força més votada sigui respectada per formar govern. El país estaria en una situació molt limitada.

Hi ha consens dins de CiU sobre la Casa Gran?

CDC i UDC són dos partits diferents. Convergència prioritza la construcció de Catalunya per sobre de tot. Tenim més consideració de Casa Gran que Unió. No és propi d’ells, però hi poden formar part. No vindrà el problema entre Convergència i Unió per això.

La relació amb Duran i Lleida és, doncs, bona?

Som dos partits diferents. És legítim i normal que no compartim al 100% totes les coses.

Esquerra Republicana seria el soci ideal de CDC ara?

No necessàriament. Hem pactat amb tots. I ho hem demostrat. L’important no és amb qui, sinó què pactes.

L’oposició ha remarcat que aquesta refundació del catalanisme s’explica més pels moments de crisi: quatre anys sense poder i friccions entre Unió i Convergència.

No és veritat. Que em diguin si Catalunya està en un bon moment. L’educació funciona? Estem a la cua. Les infraestructures? Subministraments? Rodalies? Els accessos els tenim col·lapsats o no? Si ens falta aire i força, l’anàlisi no és veure què li passa a CiU. Algú ha de dir: «El projecte és aquest». I a partir d’aquí posar-nos a treballar.

Dels problemes que té Catalunya, quina part és responsabilitat de CiU i quina del tripartit o govern d’Entesa?

Segur que no vam fer tot el que s’havia de fer, però vam fer molt. Els d’ara, el problema és que no fan res. Quan fas molt, pots deixar coses per fer. Ara tenim un president que, quan hi ha un comitè executiu del PSOE, seu allà, com un més. Això ens resta molta capacitat de lideratge i de plantar cara. Segur que CiU no ho va fer tot bé, hi va haver coses que no es van fer. Si hem de fer la comparació, el canvi és com la nit al dia. Abans Catalunya era un país respectat i tingut en compte, i ara és una comunitat que se la veu protestar i poca cosa més.