L'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana donarà Hui el seu primer pas després de la seua creació i després de la recent elecció del seu director amb l'aprovació per part del ple del Consell del pressupost inicial.  Seran 1,5 milions d'euros amb els quals començar a funcionar i poder així començar a seleccionar als funcionaris que formaran la seua plantilla. Aquest nou organisme independent i adscrit Les Corts, una exigència de Podem quan va subscriure al costat del PSPV i Compromís el Acord del Botànic, comptarà amb uns 30 treballadors quan estiga completament desenvolupat.

El seu màxim responsable, l'advocat alzireny Joan Antoni Llinares, destaca la importància que l'Agència tinga "autonomia completa", també en la gestió econòmica, de personal i pressupostària. Una mostra d'independència d'un ens que fiscalitzarà i podrà investigar a totes les institucions radicades a la Comunitat Valenciana, des d'ajuntament a la Generalitat passant per les empreses públiques.

Llinares explica que aquest tipus d'organismes "no és alguna cosa nova", doncs ja ho va plantejar la Unió Europea en 1999 com a mètode per a controlar el correcte ús dels seus fons. “França té la seua oficina antifrau, Catalunya va crear fa 10 anys la primera a Espanya i ara s'està avançant a Balears i Andalusia”, prossegueix. Per a Llinares, no és més necessària a la Comunitat Valenciana que en altres territoris. “És una necessitat, perquè la corrupció s'ha acostumat a sortejar i enganyar als sistemes de control tradicionals”.

El treball de l'Agència valenciana consistirà a previndre que puguen desenvolupar-se conductes fraudulentes abans que siguen delictives. Per a açò, comptarà amb un termini de sis mesos prorrogables pel mateix període, com a màxim. Es tracta de detectar “irregularitats administratives que, en cas de mantenir-se o repetir-se, entrarien dins de possibles tipus delictius o no, però suposen un mal funcionament de l'Administració”, afirma el director de l'Agència. És ací on pretén actuar i, en cas de detectar possibles delictes, posar tota la informació a la disposició de la Justícia i prestar-li ajuda.

Però la llei valenciana compta, a més, amb un contundent capítol sancionador. Són poques conductes, però molt definides: la negativa a lliurar documentació o informació per part de directius o alts càrrecs, dificultar el treball de l'Agència o lliurar informació falsa (ací entren les denúncies falses) i finalment contempla mesures contra els qui prenguen represàlies de qualsevol tipus contra funcionaris per haver denunciat. Aquestes tres tipologies, qualificades de molt greus, preveuen multes de 30.000 a 400.000 euros.

Per a Llinares, el fet que la llei haja desenvolupat la figura de l'informador i la seua protecció “és una de les qüestions més innovadores” en aquest camp a Espanya. El text preveu el seu blindatge laboral, que no se li puga degradar, ni impedir un ascens, per haver denunciat a un superior. De fet, un dels objectius de l'Agència anticorrupció és establir els mitjans tecnològics, una espècie de Bústia Ètica, perquè aquelles persones que no s'atreveixen a denunciar amb el seu propi nom puguen dirigir-se de forma anònima i enviar documentació. Això sí, solament es donarà inici a la recerca quan la denúncia tinga aspectes de credibilitat i estiga verificada.

La llei valenciana exigeix a l'Agència sigil i confidencialitat en totes les seues actuacions. Alhora, li obliga a presentar una memòria anual sobre la seua activitat. “És un equilibri molt complex”, explica Llinares, que destaca la necessitat de protegir als implicats i als qui estiguen col·laborant.