Així ho ha indicat Pañella en una compareixença en la comissió de les Corts que investiga els sobrecostos de més de 1.000 milions d'euros en l'empresa Construccions i Infraestructures educatives S.A (Ciegsa), on ha assegurat que la finalitat de la Generalitat en aquell moment amb l'educació va ser "sotmetre-la a criteris polítics i partidistes intencionadament per a derrocar a poc a poc l'educació pública".

Per a l'exdiputat de Compromís Ciegsa és una "mostra" més de la forma de governar d'aquells anys: "Parlem de descontrol financer, solucions provisionals amb barracons, gestió de fosca i opaca i faltada transparència".

Així mateix, ha assenyalat que en l'aspecte econòmic demostra que va haver-hi una "falta d'inversió" i, "vist altres coses i com s'han comportat, també una possible desviació de diners". "Per què es fa amb l'Educació?", s'ha preguntat, per a respondre's tot seguit que l'objectiu era "donar prioritat al privat i al concertat" en detriment del públic.

En este punt, ha reprovat que davant una de les preguntes que va formular sobre els barracons se li va indicar que "s'estava bé amb ells" perquè "tenien aire condicionat i tot". Al seu juí, esta situació revela "una responsabilitat política" que passa per diferents nivells: des dels dirigents polítics fins als tècnics que elaboren informes econòmics però també de la "col·laboració necessària del grup del PP en les Corts" que "aplaudia qualsevol contestació que se'ns donava encara que no corresponguera amb la pregunta formulada", ha reprovat.

De fet, ha enlletgit al PP que quan es va preguntar per les ajudes de cooperació animaren amb els seus aplaudiments el "delinqüent" de l'exconseller Rafael Blasco.

Així mateix, Pañella ha indicat que el seu grup va detectar "sobrecostos de fins al 43%, que superava amb escreix el límit de sobrecost fixat en la legislació sobre contractes públics, que han sigut com a màxim del 8 i del 10%" i ha criticat "l'obscurantisme" que hi havia entorn a la documentació que se sol·licitava perquè o no s'és contestava o la resposta era vaga i eludia a altres temes. "Jo cride a això obscurantisme. Quan algú no dóna la informació és perquè vol amagar alguna cosa. Hi havia obscurantisme tant de la Conselleria d'educació com de Ciegsa", ha subratllat

També ha criticat la falta de control públic que hi havia en l'empresa, en la qual es produïen "trasgressions a la legalitat" com a adjudicacions sense fer retenció de crèdit. "S'han pagat sobrecostos per les fórmules en què s'han fet i per açò hi havia voluntat d amagar el que s'estava fent i com s'estava fent", ha puntualitzat.

INFORME DEL BEI

Ha criticat que en 2013 s'acumulaven 111 milions de despesa en barracons segons informaven organismes com el Banc Europeu d'Inversions (BEI), quantitat que "haguera servit per a construir 28 centres educatius nous".

Ha recordat que el BEI va avançar dos préstecs de 800 milions d'euros per a infraestructures educatives que la Generalitat del PP havia de completar amb altres 800, però que davant "la dilació" del Consell va accedir a prorrogar-los, fins que van detectar que la Generalitat "només havia posat 200 milions i que encara estaven per adjudicar 114 dels centres educatius que haurien d'haver-se fet".

"Crec que que caldria afinar i veure si eixos diners ha anat on havien d'anar perquè la forma d'actuar de la Conselleria no dóna garanties que estos diners estiguen invertits en els col·legis", ha comentat.

Al seu juí, existixen unes responsabilitats polítiques i administratives que no solament afecten el Consell del PP, sinó al partit, a més d'aquelles que es puguen derivar penalment i que hauran de dirimir els jutjats. "Ciegsa és solament una peça més de l'absolut descontrol en la gestió del PP que ha derivat en processos de corrupció", ha resolt.