Una sèrie de sis caps monumentals de l'artista Manolo Valdés (València, 1942) s'ha instal·lat en el llac de la Ciutat de les Arts i les Ciències de la ciutat del Túria per a "fer somiar". Les peces podran contemplar-se fins al pròxim 10 de desembre, moment en el qual cinc de les obres seran traslladades a Singapur i una -la que trie el públic mitjançant votació- romandrà en la ciutat, concretament en La Marina.

Així s'ha destacat este dimecres en la roda de premsa de presentació de l'exposició, en la qual han participat el propi Manolo Valdés; la directora de la Fundació Hortensia Herrero -entitat que patrocina el projecte i que donarà a la ciutat l'escultura triada pels ciutadans-, Elena Tejedor; el director de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal; i el comissari de la selecció, Javier Molins.

Esta exposició temporal compta amb les sis escultures que van compondre la mostra en la Place Vendome de París i que porten els títols de 'La Mariposa', 'Los Aretes', 'La Diadema', 'Mariposas', 'La doble imagen' i 'La Pamela'. Ja s'ha obert el termini perquè els ciutadans voten l'obra que els agradaria es quedara a València a través de les nou urnes repartides per l'espai expositiu.

Valdés, que torna amb esta mostra al seu lloc de naixement, ha expressat que "és un placer trobar-te amb el progrés i amb una ciutat que tant ha millorat". Referent a açò ha comentat que quan estudiava Belles Arts "solament hi havia una xicoteta galeria, ara tenim l'IVAM, tenim tantes coses que fan que la gent que comença tinga més possibilitats i estiga més preparada, tenen molta sort", ha afegit.

L'escultor s'ha referit a les obres monumentals com "una continuació del seu treball" que, com és habitual en la seua producció, "fan referència a altres artistes". En este cas, els caps "parlen de Matisse".

En esta ocasió, és la primera vegada que Valdés exposa sobre l'aigua i també que pinta les seues escultures. La idea d'exposar sobre una làmina d'aigua li ha resultat positiva i ha assegurat que va tindre una fase en la qual creia que la Place Vendome anava a ser el millor lloc del món, "ara el millor lloc del món és l'aigua". "A partir d'ara serà sobre l'aigua sempre que puga. Conte açò perquè el lloc on estaran posades et fa pensar, et fa somiar", ha explicat.

Respecte a la idea de pintar-les, Valdés reconeix que "ve en el fons de la influència d'uns altres". "Quan he vist la gent que ve després, que pinta les seues escultures doncs alguna cosa ha influït sobre mi", ha explicat. L'escultor ha decidit pintar-les dels colors que habitualment utilitza, com el blau, que és "el que més m'interessa". Així mateix, va investigar els materials, ja que "la pintura a l'aire lliure no sol resistir". "Després vaig passar a les blanques, pels reflexos, però això no vol dir que vaja a abandonar el color dels metalls", ha assegurat.

En esta línia, l'artista ha explicat que "hi ha polèmica sobre posar-li color a una escultura", però des del seu punt de vista pintar-les "ajuda a posar sobre elles una cosa teua, de qui les té, en este cas de la gent d'ací de la Ciutat de les Arts i les Ciències", ha postil·lat.

Valdés ha explicat que mai sap quan una idea entra o ix del seu cap i, en el cas de les palometes, que decoren una d'estes peces de gran format, les va veure revolotejant sobre el cap d'algú i va pensar "què bonic". I a partir d'eixe moment va veure palometes "a tot arreu", ha assenyalat. "T'adones de quanta gent les ha pintat, quanta gent les porta en el cos i a partir d'ací entres amb eixe repte a fer l'escultura", ha asseverat. Per la seua banda, el comissari de la mostra, Javier Molins, ha subratllat que Valdés "mira la història de l'art, és un artista que dialoga amb el passat".

"Estes escultures no deixen de ser això, un diàleg amb el passat, eixos caps tindrien traços d'un dels seus grans referents que és Matisse, són caps matissians amb eixos trets d'ulls ametlats que podem veure sense molta definició però que en este cas acompanya d'uns complements més contemporanis, com una pamela vista a Miami, les palometes de Central Park, o les falagueres en les seues exposicions del Jardí Botànic de Nova York", explica Molins.

Molins ha fet notar a més que Valdés ha sigut "pioner a traure l'art al carrer", ja que ja ho va fer en 2002 quan va instal·lar una Dama Ibèrica a Nova York, on també ha exposat en el Jardí Botànic amb set escultures que dialoguen "amb arbres centenaris".

En esta ocasió ha trencat "el seu gran idil·li" amb Nova York i París per a conversar amb Santiago Calatrava i els seus edificis en la Ciutat de les Arts i les Ciències. "L'altra gran novetat és que dialoga amb un espai creat per un altre creador contemporani, és la primera vegada que les escultures de Manolo dialoguen no amb un entorn de naturalesa o amb l'arquitectura clàssica, ací parla de tu a tu amb l'arquitectura d'un creador contemporani que és Santiago Calatrava", ha detallat Molins.

No obstant açò, Molins ha destacat que "no cal veure-ho com un pols sinó com que les dos obres s'ajuden, sumen i una ajuda l'altra, l'edifici a les escultures i les escultures a dotar de vida este llac". En este sentit, el propi Valdés ha apuntat que "l'escultura i l'arquitectura sempre han anat de la mà. "Espere que ell (Calatrava) no estiga enfadat; jo estic feliç", ha postil·lat. Per la seua banda, Vidal s'ha referit a la mostra com "una oportunitat històrica" per als ciutadans, "poder dialogar amb Valdés i Calatrava". Així mateix, Tejedor ha animat tot el món "a vindre durant dos moments del dia, perquè les obres mostren una personalitat totalment diferent", de nit i de dia.