La falta de mitjans humans i materials i de coordinació entre els diferents recursos existents són els dos grans problemes del sistema d'atenció a les víctimes de la violència masclista a la Comunitat Valenciana. Així ho posa de manifest un informe especial elaborat pel Síndic de Greuges que anima a construir un "autèntic sistema integral de prevenció, atenció i seguiment" no solament de les dones que pateixen aquesta xacra, sinó dels seus fills menors, que en ocasions segueixen depenent de l'autorització del pare maltractador per a canviar de domicili o de col·legi.

El Síndic de Greuges, José Cholbi, ha lliurat aquest dimarts en Les Corts el document, una radiografia tant del fenomen de la violència masclista com de la resposta que donen les administracions, sobretot l'autonòmica, per a atendre i protegir a les víctimes. L'adjunt al Síndic, Ángel Luna, ha explicat que "donada la magnitud i gravetat del problema", han constatat que hi ha "molt poques queixes" sobre l'atenció a les víctimes, per la qual cosa la institució va decidir obrir una d'ofici. De la mateixa manera, també han advertit que la majoria de les víctimes "segueixen sense denunciar" la seua situació.

Per a elaborar l'informe, coordinat per David Calatayud i Consuelo Catalá, els tècnics van visitar 25 centres d'atenció a dones i es van entrevistar amb 150 persones, entre responsables, treballadores dels equips d'atenció i usuàries d'aquests espais per a tenir "una fotografia quantitativa i qualitativa dels recursos i de com viuen les usuàries i professionals", ha afirmat Lluna.

En opinió de la institució, queda patent una "insuficiència de mitjans, però sobretot de coordinació" entre la "diversitat important de recursos i ajudes". El treball de camp ha revelat que la major part d'aquestes dones usuàries dels centres estan en situació d'exclusió social. "És que les altres no pateixen violència de gènere? Per una raó que desconeixem, no acudeixen tant", ha dit Lluna, qui ha afegit que, a més, hi ha més dones estrangeres.

D'altra banda, es produeix un "abandó recurrent" dels recursos de forma prematura, la qual cosa impedeix realitzar un seguiment de les situacions posteriors als episodis de violència. Luna també ha posat l'accent en els menors: "Ens crida l'atenció que se seguisca necessitant l'autorització del progenitor, que és el maltractador, per a gestionar aspectes de la vida diària".

El document advoca per l'activació dels recursos per a atendre a les víctimes "sense necessitat de denúncia", amb un mecanisme global que incloga des de les necessitats psicològiques o d'habitatge a l'atenció als menors. Aquesta és una de les 94 recomanacions que fa a les administracions públiques, tant a l'Estat com a les diferents conselleries, sobretot a Igualtat i Polítiques Inclusives, però també a Sanitat (pels protocols de detecció i parts de lesions) i a Educació, per a abordar el problema en fases primerenques.

150 persones entre usuàries i treballadores de centres d'atenció a víctimes de violència de gènere són entrevistades en l'informe

4.617 ordres de protecció actives a dones víctimes de la violència masclista va haver-hi en 2016

19.431 denúncies per violència de gènere es van registrar l'any passat a la Comunitat Valenciana

6 dones van ser assassinades a les mans de les seues parelles o exparelles en 2016 a la Comunitat, enfront de les 11 víctimes mortals de l'any anterior.